Alcarràs sense ficció

L’any passat, un municipi del Segrià va tenir molta anomenada a tot el món arran dels nombrosos premis cinematogràfics que va rebre la pel·lícula amb el mateix nom, Alcarràs. L’argument, centrat en el món de la pagesia, és conegut pràcticament per tothom i no faré cap espòiler. Una família és desnonada de les seves terres, que havia conreat durant anys, perquè els propietaris tenen una oferta d’una empresa energètica per instal·lar-hi un parc solar amb millors condicions econòmiques que les que podia oferir la família pagesa de la pel·lícula. Doncs l’argument de la ficció s’ha fet realitat perquè unes empreses hi volen instal·lar un parc solar en unes terres de Vall Companys.Els més grans recordareu la lluita dels colons de Montagut. Però vull fer memòria, perquè a vegades sembla que la perdem. Els colons de Montagut van conrear durant moltes generacions unes terres que eren del Bisbat de Lleida, amb règim de masoveria, però l’Institut Nacional de Colonització les va expropiar el 1969. Als anys setanta, aquest organisme va fer una permuta de les terres sense que ningú ho sabés amb l’empresa mare de Vall Companys (Agrolérida SA). Els colons continuaven pagant i treballant les terres, fins que als anys vuitanta es van assabentar d’aquesta jugada. Als anys posteriors hi va haver una lluita sindical encapçalada per Unió de Pagesos perquè la pagesia volíem el dret de recompra, però la justícia ho va denegar perquè no era una venda de terres sinó una permuta. Esteu situats, doncs. Ara, al segle XXI, aquesta empresa participa per tirar endavant el parc solar. Però l’impacte que tindrà la planta solar en l’economia i el medi ambient no es quedarà al mateix municipi, ja que l’energia produïda s’exportarà cap a zones on la necessiten i això significa que cal construir unes línies elèctriques de molta alta tensió (MAT), trepitjant moltes terres de cultius de diferents pobles del país. Penseu que tota aquesta energia anirà cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és a dir, viatjarà d’oest a est del país. Com pot ser que un ajuntament que l’any passat s’omplia la boca com a defensor de l’agricultura del país pugui donar el consentiment a aquest projecte? És més important l’IBI que pot rebre que deixar que es perdin terres agràries? Caldria que a la Generalitat fossin valents i posessin fi a situacions propiciades per les portes giratòries, i que el Govern d’Espanya entengués que som els catalans els que hem de decidir si volem o no que passin les MAT per les nostres terres. Com cridaven els antics pagesos: “Visca la terra, lliure d’empreses especuladores, de vells polítics en societats energètiques i de MAT.”