Alcarràs, on vas?

Les set plantes fotovoltaiques projectades a Alcarràs generen reaccions contràries. Sostraure a l’agricultura prop de 800 ha regades altament productives és una operació, com a mínim, impactant i arriscada. El Departament d’Acció Climàtica és qui tramita i aprova els projectes. No dubtem que cal disposar amb urgència de més energia de fonts renovables. La sequera obliga a mantenir funcionant sense interrupció les dessalinitzadores del Llobregat i la Tordera. Tot i això, la mesura és insuficient i ja estan en marxa els projectes del Govern per ampliar la capacitat de dessalinització de Catalunya fins a 160 hm³/any. Per potabilitzar l’aigua marina es requereixen 3 kWh/m³ i, per tant, l’energia a consumir, solament en dessalinització, serà ingent. Facin vostès el càlcul.Tècnicament, no és possible generar prop del consum tota aquesta energia. Ens veiem, doncs, abocats a suplir-nos de l’Aragó mitjançant línies MAT d’alta capacitat, que travessaran les terres de Lleida i Tarragona. Caldrà esmerçar-nos perquè els perjudicis econòmics, socials i ambientals siguin mínims.A l’Aragó augmenten les plantes de renovables en zones improductives i prudentment allunyades de poblacions. No sacrifiquen l’agricultura, i menys la de regadiu. Tenen una política secular de promoció del regadiu, totalment vigent i en expansió.A Alcarràs, municipi de Catalunya, la política és l’oposada. El Departament d’Acció Climàtica està autoritzant plantes solars a la finca de Montagut. Ocuparan prop de 800 ha regades, tecnificades i productives. És amb escreix el projecte de més dimensió (430 MW de potència total), similar a una central nuclear. Per descomptat, molt més elevat que el de Vallbona-Rocallaura, qualificat erròniament com el de major dimensió (SEGRE, 7 desembre del 2023). Ha calgut un subterfugi per a la tramitació, desglossant el projecte en diverses plantes, ja que les atribucions del Departament d’Acció Climàtica no li permeten autoritzar plantes de més de 50 MW. I ha calgut també que la secretaria d’Agricultura apliqués un criteri extemporani i descontextualitzat (la classificació agrològica dels sòls, establerta a Califòrnia el 1961) per desprotegir els sòls regats d’Alcarràs.Sòls agrícoles, fins fa poc gairebé improductius, sustenten avui una agricultura altament productiva i beneficiosa per al territori. Les transformacions del Segarra-Garrigues a Alfés, Sarroca de Lleida, Alcanó o les del Segrià Sud a Torrebesses, Maials, Seròs, Almatret i Llardecans en són magnífics exemples. Amb bon criteri, els gestors d’aquests regadius impugnen els projectes de generació energètica afectant parcel·les regables.Amb la sequera, el regadiu ha esdevingut molt més estratègic. Som deficitaris en matèries per a l’alimentació animal com les produïdes a la zona de Montagut en què el reg està garantit gràcies a les reserves internes i la tecnificació del canal d’Aragó i Catalunya. Aleshores, per què manllevem sòl agrícola de dimensió i potencialitat ingents? La pèrdua d’aquesta inestimable superfície regada no la justifiquen els futuribles beneficis de les arques d’Alcarràs, ni la dimensió de la finca afectada (pertanyent a un dels grans grups alimentaris del país, importador de matèries primeres vingudes de l’altre hemisferi). I, encara menys, l’inaudit i pejoratiu argument d’un dels edils del consistori d’Alcarràs, favorable a la nova funcionalitat, donant per suposat que disminuirà la contaminació per nitrats. Cal una alternativa raonable al projecte de Montagut per redreçar aquest despropòsit. Els veïns de l’Horta i dels barris afectats per línia d’evacuació (Montagut-Magraners) es manifesten en contra. També algunes organitzacions ambientalistes i, més recentment, Unió de Pagesos (SEGRE, 8 desembre del 2023). No obstant, es troba a faltar el pronunciament dels edafòlegs, valedors del sòl agrícola, patrimoni fràgil gestat en milers d’anys. El rector Jaume Porta, en la memòria de tots, va ser l’iniciador del Grup de Recerca en Sòls i Aigües de la UdL al qual pertanyen científics de prestigi internacional. Seria desitjable conèixer la seva opinió actualitzada sobre el potencial agronòmic dels sòls afectats a Alcarràs. Una decisió d’aquesta envergadura, probablement de caràcter irreversible, mai s’ha de prendre sense un segon dictamen qualificat.