Postil·les sobre població activa i treball

La publicació trimestral de l’enquesta de població activa (EPA) és un punt de trobada de tots aquells que d’una forma o una altra tenim interessos professionals vinculats amb el dret del treball. La ingent quantitat de dades que s’obtenen pot ser utilitzada des de diferents perspectives, en funció dels interessos de l’analista. Per exemple, l’analista política posarà l’accent en aquelles dades que poden avalar o refutar la gestió del govern de torn, en funció de la seva posició ideològica. En aquest escrit aspiro a assenyalar alguns aspectes que, allunyat de posicionaments polítics i com a graduat social intensament vinculat al món empresarial, considero que no han estat prou abordats pels mitjans de comunicació i, no obstant això, mereixen la nostra atenció, ja que són indicatius del que pugui succeir en el curt termini. La taxa d’atur en finalitzar el tercer trimestre del 2023 ascendeix a l’11,84%. Hi haurà qui realitzi una lectura optimista, referint-se al 26,94% que va patir Espanya durant el primer trimestre del 2013, el que va resultar el pic de la crisi econòmica que es va iniciar el 2008. D’altres es referiran al 7,93% d’atur que exhibia la nostra economia al segon trimestre del 2007. Jo prefereixo el contrast amb els nostres veïns francesos, que durant l’estiu van arribar a un nivell de desocupació del 7,4% i, considerant-ho una dada preocupant, va provocar que Emmanuel Macron fixés com a objectiu a quatre anys un nivell d’atur inferior al 5%. És cert que Espanya es troba lluny d’aquestes aspiracions. La reducció de la taxa de desocupació sembla haver perdut ímpetu i, aparentment, no podem apreciar un canvi de tendència. Mentre que el nombre de treballadors actius durant el darrer trimestre va augmentar en 301.900 persones, el nombre d’ocupats va augmentar només en 209.100. Això indica que el mercat de treball únicament va absorbir el 69,26% dels nous treballadors actius, i va deixar en situació d’atur el 30,74% d’aquests. Hi ha una dada especialment preocupant. Durant el tercer trimestre del 2023 es va produir la pèrdua de 60.200 afiliats al règim especial de treballadors autònoms. Aquesta dada és un fet molt contundent, ja que la pèrdua d’un treballador autònom no és només la pèrdua d’un cotitzant en termes nominals. La pèrdua d’un treballador autònom és la pèrdua d’un ocupador potencial, la pèrdua d’un empresari el qual té una activitat que eventualment pot conduir a la creació de nous llocs de feina. És difícil determinar si la baixa d’un treballador autònom condueix a la desaparició d’una activitat empresarial, o si, per contra, l’activitat busca el seu acomodament en l’economia submergida. Qualsevol de les dues variants és un drama per a la nostra societat. La rigidesa i l’alta burocratització de la gestió laboral que actualment pateix Espanya s’han convertit en una llosa per al petit empresari. Tampoc ajuda la progressiva reducció dels incentius per a la contractació, especialment sensible des del passat 1 de setembre. I mentre es redueixen els incentius a la contractació, s’augmenten els costos salarials en forma d’increments de cotització, en tots els règims, no amb l’ànim de millorar les futures prestacions dels cotitzants, sinó amb l’objectiu de finançar les prestacions actuals, un cop s’ha buidat l’anomenada “guardiola de les pensions”. Hem d’estar atents, més que mai, a la publicació de l’EPA corresponent a l’últim trimestre de 2023.