2024: neorosisme a la vista

Encetem l’any amb la decepció de veure que la majoria d’esquerres, progressista, que es va manifestar amb el vot i l’abstenció de les darreres eleccions locals (sí, a les darreres eleccions, la crescuda de l’abstenció va ser d’esquerra decebuda), no es tradueix en acció transformadora, innovadora. Que afronti el que sabem que són els grans reptes de la ciutat. Què fem amb una desigualtat que no para de créixer i que ens fa tenir una ciutat pitjor per a tots. Amb uns nivells de vulnerabilitat i precarietat social que es traslladen a l’estat de la ciutat. Amb barris històricament desatesos, al costat de la riquesa econòmica, cultural, històrica, que té la ciutat, i que podríem aprofitar millor en benefici de totes? Què fem amb uns serveis municipals i una economia local que s’han d’adaptar als nous temps? A la sequera, al canvi climàtic, a l’haver superat 6 dels 9 índexs de sostenibilitat de la Terra. Com reaccionem a la insostenibilitat, social i ambiental, del sistema que tenim i com transitem cap a un altre? Què ens proposa fer el PSC, amb el suport de Junts, a la vista del pressupost que han aprovat just abans de Nadal? Ens ofereix continuisme, amanit amb més política de titular i foto, i més despesa en càrrecs de confiança i alts càrrecs. Amb un pressupost per una acció de govern que segueix posposant les urgències socials, ambientals i econòmiques de les i els lleidatans.En acció social i d’habitatge la proposta del govern no preveu més acció que la que ja teníem. Insuficient. Seguirem veient persones dormint al carrer. O ocupant. L’alberg de Jericó, al Centre Històric, seguirà sobreocupat. Seguiran els infrahabitatges que apareixen a Gardeny, l’habitatge precari a tants llocs de la Mariola, Centre Històric, Balàfia...Això sí, les persones benestants i els turistes podrem gaudir d’unes millors festes, de més concerts. I tindrem més alts càrrecs i càrrecs de confiança cobrant més. I tindrem més Guàrdia Urbana, vigilant que la desigualtat no ens peti als nassos.Decepció també respecte el repte ambiental. Es congela el pressupost municipal per transport públic. No es preveu pressupost nou per impulsar la transició energètica. Ni estudis per veure com ens afecta i què fem amb la mala qualitat de l’aire que respirem.Tampoc no trobem gaire novetats quant a acció econòmica. Un pavelló desmuntable a la Fira, però cap programa que apunti a la transició econòmica necessària. Continuem promocionant la marca Horta, però sense cap iniciativa per reforçar-hi la producció o per millorar-ne la protecció. Comencem l’any, doncs, amb certa decepció. Perquè, més amb la voluntat que amb la raó, esperàvem poder veure uns pressupostos d’un PSC diferent. Que hagués entès que el 2019 va perdre l’alcaldia el model caduc i conservador de Ros, i Larrosa, fonamentat per CiU i PP primer, i per PP i Cs després. Que hagués entès que molta gent seguim desitjant un canvi en la ciutat des d’una perspectiva transformadora i solidària, que aporti solucions a les necessitats del comú de la gent de Lleida.Decepció, però poca sorpresa perquè també sabíem que el neorosisme i la neosociovergència eren una opció. I és la que es va confirmant, malgrat les alternatives possibles.Per això, encarem l’any amb el repte de convertir la decepció en acció. La urnes no ens van donar molta força, però ens esforçarem per seguir sent una veu crítica i propositiva, que busqui la complicitat de la ciutadania que no vulgui seguir abstenint-se de construir una ciutat millor.