Carta als Reis Mags (2024)

En aquesta època de l’any, en què la màgia i l’esperança omplen l’aire, us vull demanar uns regals molt especials. Com a adults, sovint perdem la innocència i la capacitat de veure el món amb els ulls purs i plens de sorpresa d’un nen. Tanmateix, els meus desitjos no són per a mi, sinó per a tota la societat, i en aquest primer cas, ressaltaria la problemàtica sagnant que tenim avui dia i des de fa temps: les dones que pateixen la terrible realitat de la violència sexual. Els informes d’abusos i violència contra les dones són esquinçadors i descoratjadors. Voldria, estimats Reis, que utilitzeu la màgia per aturar la violència sexual perpetrada per alguns homes. Que la humanitat trobi la comprensió, empatia, educació, sensibilitat i la formació necessàries, per erradicar aquest problema que afecta tantes persones a tot el món. Que la societat recuperi la innocència i la puresa del cor d’un nen, perquè puguem construir un món on cada dona se senti segura, respectada i lliure de temor. Per altra part, estem vivint una preocupant disminució de la taxa d’emancipació dels joves fins als 35 anys. Aquest fenomen planteja una sèrie de desafiaments, que requereixen atenció immediata i solucions concretes. Ens vanagloriem que tenim els joves millor preparats de la història i els més ben formats, però, d’altra banda, es troben amb moltes dificultats per trobar una ocupació a l’altura de les seves capacitats. Els governs s’haurien de comprometre a implementar mesures que fomentin l’emancipació dels joves i els brindin oportunitats per desenvolupar-se de manera independent, creant programes d’ocupació específics, establint més incentius per a les empreses que contactin joves qualificats i la millora de les condicions per accedir a un habitatge. Estimats Reis, l’informe Pisa ens ha demostrat que el nivell educacional dels nostres nens deixa molt a desitjar. Hi ha moltes causes, entre elles la desmotivació del personal docent, falta d’inversions, però sobretot la falta de “la cultura de l’esforç” i un excés de “buenismo” i relaxació, en l’avaluació dels exàmens, amb la finalitat de protegir l’alumne, arribant a tal punt d’eliminar les notes. L’educació es veu llastada en rebaixar els estàndards en les qualificacions. Els nostres nens van superant etapes educatives sense haver de fer cap esforç, perquè, entre altres coses, l’actual Llei d’Educació estableix que la repetició de curs ha de ser un recurs excepcional, i així es permet passar la següent etapa, malgrat no tenir totes les assignatures aprovades (J.Juan). L’escola, igual que la nostra societat, està sobreprotegint els nostres menors, a l’escola, a la família i al carrer. Com ja he dit en algunes ocasions, els adults o els pares estem mostrant als nostres nens un món sense problemes, irreal i en el qual tot és meravellós i positiu, oblidant-se que la vida és un continu aprenentatge i que, quan vagin creixent, s’hauran d’enfrontar a la realitat i problemàtica de cada dia, i fàcilment comprovem que no estan gens preparats. Us demano també la pau al món. Estem vivint uns temps convulsos i turbulents, en què el món es troba dividit per conflictes a Ucraïna i Israel i altres parts del món, on els horrors dels crims de guerra i violacions contra la humanitat persisteixen. És imperatiu alçar la veu, buscar solucions i canviar el rumb cap a un futur més pacífic i just, i posar fi a la violència, buscant la reconciliació i treballant junts per construir un futur millor per a tots. Que els Reis ens inspirin a buscar la pau, la justícia i construir un futur en què tots puguem coexistir en harmonia i justícia.També crec que és crucial per a la humanitat el desenvolupament de tecnologies que puguin contribuir a un món més equitatiu i transparent. En aquest sentit, advoquem per una Intel·ligència Artificial (IA) accessible, democràtica i transparent, i que estigui al servei dels interessos de les persones i no a l’inrevés. Aquestes eines tecnològiques han de reflectir els valors de la justícia i la igualtat. En un altre ordre de les coses, és essencial destacar que Espanya figura entre els països més desiguals de la Unió Europea. La disparitat en oportunitats i recursos crea una bretxa que no pot ignorar-se. La solitud de les persones majors és un greu problema que va en augment i que afecta milers de persones al nostre país. L’ansietat de sentir-se sol, la síndrome de la cadira buida a la llar i la vulnerabilitat que acompanya la solitud són realitats que hem d’abordar de manera urgent. La falta d’un habitatge i la precarietat laboral, i la manca d’una xarxa familiar sòlida agreugen la situació, deixant moltes persones sense el suport necessari per superar aquests desafiaments. Massa ciutadans es veuen obligats a passar les nits al carrer, en la lluita diària contra la pobresa i l’exclusió social.Però no vull marejar-vos més, estimats Reis. Ajudeu-nos en tot el que pugueu. Una cordial salutació.