Un regal inesperat

No per inesperat era una cosa desitjadíssima l’acord entre les tres administracions més directament implicades per salvar un referent, tan important de la nostra història i del nostre patrimoni, com és la casa Vallmanya. Tres dies abans de Nadal, quan commemorarem el 90 aniversari de la mort del president Francesc Macià, vam rebre la grata notícia com un esplèndid regal per una data tan significativa. Resulta evident que tothom resulta guanyador quan es posen ganes, il·lusió i responsabilitat. La Generalitat de Catalunya assoleix el paper de conservar l’únic edifici vinculat directament a la persona del primer president de la Generalitat moderna; com a hereva directa d’aquella institució nascuda l’any 1931 i que tant prestigià Francesc Macià, creiem que no havia de ser menys i finalment ha estat a l’altura que li pertocava, tot contribuint a la salvació de la singular casa de Vallmanya. La Diputació de Lleida aposta clarament per allò que hi ha de valuós en el seu territori, tant ric en patrimoni, i també ha estat conseqüent amb la importància que té la singular casa de Vallmanya. L’ajuntament d’Alcarràs ha aconseguit la propietat i el compromís per fer les tasques més urgents de salvació de la singular casa de Vallmanya, sense cap cost per al seu erari. La Plataforma Salvem Vallmanya-Cal Macià ha assolit el primer objectiu que va motivar la seva existència: lluitar per la propietat pública de la singular casa de Vallmanya i endegar el procés de recuperació com a memòria col·lectiva d’un indret excepcional del Segrià i que fou l’estimada residència temporal del recordat president Macià. El propietari actual de l’emblemàtic casalot de Vallmanya també hi surt guanyant, ja que finalment veu tancat l’acord signat fa uns quants anys i que li resultava ben incòmoda la situació d’inoperància actual. Però, evidentment, el principal guanyador és la mateixa casa de Vallmanya, que evitarà la seva desaparició, així com el Patrimoni del país i la història de la nostra societat, que veu com es fa justícia envers un element tan singular i important del nostre passat. Fins i tot la tossuda decisió de mantenir la declaració com a BCIL (bé cultural d’interès local) passarà d’aquí a poc temps a replantejar-se per passar a la màxima consideració com a BCIN (bé cultural d’interès nacional), tal com creiem que li pertoca i que de manera tàcita reconeix un acord com l’anunciat el passat dia 22 de desembre a Alcarràs.Celebrem, per tant, com a Plataforma que s’hagi trencat l’enrocament administratiu i que s’enceti un camí, no pas fàcil sense cap dubte, però camí a fi de bé, que ens ha de portar a gaudir d’un indret tan especial del nostre territori com és la casa Vallmanya-Cal Macià d’Alcarràs. Seguirem amb ganes insistint en l’assoliment de les fites que cal superar a partir d’ara. Comença finalment la desitjada recuperació!El Nadal passat ens vam tornar a trobar a les 10 del matí a Vallmanya, però per primer cop amb la cara riallera per haver assolit un desllorigament que semblava impossible d’obtenir fa escassament unes quantes setmanes. Esteu tots convidats a celebrar l’inici del procés de recuperació de la casa Vallmanya en el 90 aniversari de la mort de l’Avi, el popular president de la Generalitat de la Segona República. El Nadal del 2023 ha sigut un referent històric!