El got mig ple

Es tracta d’analitzar les oportunitats, els avantatges, el ventall de possibilitats encara avui inimaginables que tindrem a l’abast. Perquè segur que són infinites i moltes encara no les podem ni preveure. En un món accelerat i ràpid, que tot avança a una velocitat estratosfèrica, hi ha prediccions que són impossibles o, fins i tot, absurdes de fer. Per això, quan es parla de la intel·ligència artificial i de com aquesta canviarà els llocs de treball actuals, aquestes reflexions són sempre oportunes de fer. Un estudi recent del Fons Monetari Internacional apunta que la IA afectarà sis de cada deu feines, perquè les reemplaçarà o les permetrà complementar amb d’altres. Aquest fet, que la directora general de l’FMI, Kristalina Georgieva, plantejava com un gran perill pot tenir, sens dubte, altres interpretacions. Potser sí que la IA pot impactar en feines altament qualificades, però això significa, també, un gran repte per a les economies més avançades, que es veuen obligades a plantejar estratègies arriscades i innovadores per transformar una possible amenaça en una nova oportunitat. El que és evident és que la IA ens ofereix uns beneficis, un augment de l’eficiència i, conseqüentment, potser de la productivitat. Davant d’un element nou, probablement incontrolable, sempre som ràpids analitzant els perills, però hem de ser capaços de creure en els canvis de paradigma que ens ofereix. Es tracta, com diu la dita, de veure el got mig ple. Sense deixar-nos endur per l’infantilisme o els pensaments més naïfs, però sense caure en el catastrofisme. El món passat o l’actual no sabem si són millors que el futur, perquè els elements els podem intuir però no saber. La IA ens conduirà a un món més desigual i menys humanista? Potser sí, però no en tenim totes les garanties. Es tracta d’explorar, per tant, entre les possibilitats i construir nous escenaris. De fet, és fer el que l’espècie humana ha fet sempre: adaptar-se, reciclar-se contínuament. L’enginyer targarí Josep Maria Ganyet fa una reflexió molt apropiada: “De màquines que ens superin en àmbits molt particulars n’hi ha des que tenim telers programables o calculadores i no per això ens superen en intel·ligència.” Tot depèn d’on projectem el focus. És a dir, de com veiem el got.