Pionera de les ones

Tot i que encara avui es discuteix si fou Nikola Tesla o Guglielmo Marconi l’inventor de la ràdio, no hi ha dubte que fou Marconi qui la va patentar el 1904 i va rebre el premi Nobel el 1909 pel descobriment de la telegrafia sense fils. A Espanya, cap a finals de 1923, Radio Ibérica de Madrid inicià unes primeres emissions de caràcter experimental, tot i que la primera a obtenir una llicència serà Ràdio Barcelona amb el distintiu d’EAJ-1 el mes de novembre del 1924. Naixeria, doncs, la ràdio a casa nostra i d’això farà enguany cent anys. En paral·lel, el 1930 es crea Ràdio Associació de Catalunya i el 1934 s’estrenen de manera solemne les instal·lacions d’EAJ-42 Ràdio Lleida en un pis de la casa Magí Llorenç com a delegació territorial de la RAC a les comarques de ponent. És en aquest punt, noranta anys més tard, que apareix una de les figures cabdals del periodisme radiofònic català: la locutora Maria Tersa Miralles, una de les veus –mai millor dit– més influents en la societat lleidatana dels anys trenta.La Maria Tersa va néixer a Almacelles el 1912, en el si d’una família conservadora i molt creient, regents d’un dels casinos del poble. La Maria, juntament amb els seus quatre germans, es va criar en un ambient en què la música ho embolcallava tot. De fet, al Cafè del Tersa, com se’l coneixia a Almacelles, es van fer les primeres projeccions de cinema mut, que eren acompanyades al piano per la mare o el pare de la Maria. Tant ella com la seva germana Aurora van estudiar piano i violí a casa seva gràcies a les classes d’un professor particular que hi venia tot sovint. Tot va canviar quan la família es va assabentar de la instal·lació d’una emissora de ràdio a Lleida i la recerca d’alguna pianista per als programes de música en directe. En un primer moment, l’Aurora era qui tenia més perícia amb les tecles i fou l’escollida per presentar-se a les proves. La Maria la va acompanyar i un tècnic es va adonar que tenia una veu dolça i clara. Li va fer recitar un poema sobre la plaça de l’Ereta i la van escollir immediatament com a locutora per fer de la Maria una de les pioneres del país. Allò de presentar en directe tota mena de músics, polítics, professors, actors i cantants de renom que passaven per la ciutat la va amarar de nous pensaments i ideals, fet que li va fer veure que el món era molt més gran i extens del que es podia imaginar.Amb l’esclat de la Guerra Civil i el tràgic bombardeig de Lleida l’abril del 1938, la Maria i part de la família van decidir fugir cap a Girona. Allí, l’antic director de Ràdio Lleida, n’Alexandre Figa, s’havia fet càrrec de l’emissora gironina. Coneixedor de les vicissituds i la trajectòria de la Maria, li demanà si volia portar les regnes de la ràdio, ja que l’antic locutor havia mort a la guerra i no hi quedava ningú, al capdavant. Tanta era la urgència que la Maria i la resta de la família es van posar a viure al mateix pis on hi havia els estudis de l’EAJ-38 de Girona. Ella posava els discos, radiava els anuncis i feia els programes. Tot passava per les seves mans. D’aquesta manera, entre micròfons, cables, altaveus i discos de pedra, van anar passant els moments més tràgics i grisos de la ciutat previs a l’ocupació de Girona per les tropes franquistes. Malauradament, el mes de febrer del 1939, van entrar els soldats nacionals als estudis i se’ls van fer seus. El director feia temps que havia marxat a l’exili i a la Maria la van titllar de “roja” des del primer moment. L’emissora va deixar d’emetre i els Tersa van tornar cap a Almacelles. A la Maria no la van detenir per la intercessió del seu pare a les noves autoritats del Règim, però va tenir clar que no tornaria a posar-se davant d’un micròfon si d’això depenia haver de defendre unes idees amb les quals no combregava. L’any 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi com a pionera del periodisme radiofònic al nostre país i el 2015 ens deixà als 103 anys. Vagi, doncs, el nostre reconeixement a una dona singular com a poques, que ens recorda que des d’un micròfon també es pot defensar la llibertat, la dignitat i l’esperit de tot un país.