Epilèpsia: què és i com hem d’actuar davant d’aquest desordre neurològic

Uns pares que veuen com el seu fill de 5 anys pateix un retard del neurodesenvolupament i té crisis de caiguda diàries, un jove de 17 anys que experimenta espasmes als braços després d’una nit de festa, un home que pateix una convulsió poc després d’haver patit un traumatisme cranial o una padrina que presenta moviments involuntaris del braç tres mesos després d’haver patit un ictus. Tots ells tenen en comú que pateixen epilèpsia, un desordre neurològic que es caracteritza per crisis epilèptiques recurrents i les conseqüències neurobiològiques, cognitives, psicològiques i socials que se’n poden derivar. Avui dia 12 de febrer se celebra el Dia Internacional de l’Epilèpsia, una data impulsada per la Lliga Internacional contra l’Epilèpsia (ILAE), en què es pretén fer visible i entenedora una malaltia que encara carrega diversos estigmes. Per donar algunes dades: afecta 400.000 persones a l’Estat espanyol i cada any se’n diagnostiquen 20.000 casos nous. Pot aparèixer en qualsevol moment de la vida i les seves manifestacions són variades. Caure a terra, patir moviments convulsius i treure escuma per la boca són només les manifestacions més greus. En canvi, molts afectats mai presentaran convulsions. Poden tenir episodis d’alteració de la consciència durant els quals fan actes motors automàtics, altres presenten espasmes als braços que provoquen la caiguda del que tinguin a les mans, hi ha infants amb episodis d’absència de consciència de segons de durada, i així una llarga llista de símptomes. Quant a les causes, en podem enumerar de genètiques (més freqüents en les epilèpsies d’inici infantil), infeccioses, immunològiques i estructurals (dany cerebral adquirit, malformacions cerebrals, etc.). El diagnòstic es realitza mitjançant dades clíniques amb el suport d’exploracions com l’electroencefalograma i la ressonància magnètica. El tractament principal es basa en fàrmacs que modulen i disminueixen l’excitabilitat de les neurones. Amb els fàrmacs adequats fins al 70% dels pacients poden controlar les crisis. A la resta de casos pot ser necessària la realització d’estudis més complexos i utilitzar altres teràpies com la neuroestimulació (estimulació elèctrica del cervell), dieta cetogènica o diferents tècniques quirúrgiques. Si un dia som testimonis d’una persona que està patint una convulsió, com hem d’actuar? Evitarem que es pugui colpejar durant els espasmes; mai intentarem introduir un objecte a la boca, ja que podem causar més danys; intentarem determinar la durada de la convulsió; un cop hagi cedit, habitualment entre 1 i 3 minuts, col·locarem la persona en posició de seguretat i l’anirem estimulant per valorar el grau de recuperació de la consciència. En les darreres dècades la recerca ha permès una millora de les tècniques diagnòstiques, l’aparició de nous tests genètics, el desenvolupament de fàrmacs antiepilèptics dirigits i el progrés de les tècniques quirúrgiques. El Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova disposa d’una consulta específica per atendre aquests pacients on es realitzen 1.300 visites anuals. Treballa conjuntament amb el Servei de Neurofisiologia, on es realitzen 1.350 electroencefalogrames cada any.Així doncs, penseu que en el vostre entorn és molt probable que hi hagi persones que pateixen epilèpsia i que la majoria d’elles podran gaudir d’un control satisfactori de les crisis i, per tant, desenvolupar una vida familiar, social i laboral plena.