La pagesia posa Europa davant el mirall

La sensació de frustració del sector agrícola i ramader ha empès fins a casa nostra unes protestes que es van iniciar a Alemanya i s’han anat estenent per tot Europa. De totes les reivindicacions, la que ens afecta a tots de manera més transversal és, sens dubte, l’excessiva burocràcia. Com a ramaders de boví, a la feina diària de tenir cura del bestiar, i a les obligacions administratives i fiscals de qualsevol empresa, s’hi afegeixen innumerables tràmits relacionats amb la identificació dels animals, els fems generats, el registre i anàlisi d’aigües i matèries primeres utilitzades. També ens cal disposar d’un pla d’higiene, un pla de benestar dels animals, i qualsevol error, com per exemple una incongruència en la numeració en la documentació d’un animal, pot comportar una important sanció. Per estar tranquils, també ens cal contractar un mínim de quatre assegurances. Necessitem un gestor d’envasos de medicaments, un gestor de residus i, si no tens terra, un gestor de dejeccions. També cal un gestor per elaborar la DUN i adaptar-se a uns nous ecorègims extremadament complicats d’entendre en el marc d’una PAC que ens ha exclòs de gairebé tots els ajuts al boví d’engreix. Si el client ens ho demana, ens cal certificar un protocol de benestar dels animals i, en un futur, ens caldrà també certificar la sostenibilitat. En el procés de compravenda hem de disposar del contracte de la llei de la cadena alimentària i, properament, també haurem d’emplenar un document per demostrar al client que no desforestem. La piconadora legislativa no s’atura, una darrera proposta inclou mesures poc realistes com prohibir el transport de bestiar quan ens trobem a 30 graus de temperatura. Ja en el seu moment, diferents informes van advertir que el Pacte Verd portaria una reducció de la producció agrícola i ramadera europea i estem començant a patir-ne els efectes. Europa no pot estar en el mercat global i alhora voler ser una illa sobreregulada, mentre parlem de reciprocitat cap a uns països tercers que tenen altres prioritats. És evident que estem produint aliments, i la traçabilitat i la seguretat alimentària són inqüestionables. Aquestes millores haurien de servir per valoritzar el producte i obtenir-ne un millor preu, però no és el cas. La suma d’aquestes exigències ens va retallant marges, i l’eficiència que guanyem innovant i millorant en el maneig i l’alimentació topa amb el llast dels tràmits administratius, que ens obliguen a contractar més personal i, per tant, a dimensionar la granja per ser rendible. El president Pere Aragonès ha anunciat una finestreta única. Per facilitar-nos les coses no volem un nou portal electrònic. Simplement necessitem una atenció propera i personalitzada a les oficines comarcals i personal amb vocació, més assessor que inspector, en definitiva, tan sols demanem tenir l’Administració al nostre costat. Els ramaders fins ara hem fet els deures: tenim un sector boví molt competitiu i professionalitzat, que inverteix a millorar cada dia en eficiència i sostenibilitat. Ara només cal que les diferents administracions posin de la seva part aplicant el sentit comú i ens permetin continuar subministrant proteïna natural, de proximitat, sostenible i de la millor qualitat, a qui estigui disposat a apreciar els valors que hi ha a darrere.