Arbres inadequats a la Seu Vella de Lleida!

No tinc res contra els xiprers. Són arbres de benvinguda, tot i que ara els relacionem més amb els cementiris. Però la seva verticalitat crec que no s’escau amb l’horitzontalitat d’una muralla. Ja en el seu dia es van posar davant la Llengua de Serp i la força visual d’un llenç tan llarg i singular com és aquella defensa del Castillo Principal feta al segle XVIII queda actualment tramada i visualment tallada. 

No cal més que comparar la visió actual i la que tenia aquell reducte fa cent anys. Avui veig que el projecte Renaturalització i creació d’un refugi climàtic al Turó de la Seu Vella arriba a plantar xiprers darrere de la muralla de la Porta del Lleó i ja hi tornem a ser. 

La lluita visual d’un element essencialment horitzontal resta tallat pels jovenívols arbres, que quan siguin grans prendran el protagonisme que li pertoca a la primera defensa del nostre Castell, en aquest cas del segle XIX. La veritat és que quan l’anterior regidor de Cultura ja va anunciar aquest projecte, vam creure que era un luxe dedicar 216.369,53 euros a fer una actuació que tocaria quan el Turó no tingués urgents prioritats com les que de manera crònica s’evidencia. 

Fa angúnia veure el desastrós estat del conjunt de la fortificació per la banda nord, tal com han comentat darrerament Felip Vilardell, o com també feia el malaguanyat Ramon Pujades. La resposta política i burocràtica és que són partides europees per projectes específics. 

Però l’objectiu “Recuperació del Turó de la Seu Vella com a refugi climàtic, zona de conservació de la Biodiversitat i promoció de l’ús públic”, com diu el flamant cartell que figura vora la porta presidida pel nostre felí estimat, no deixa de sorprendre’ns. Recuperar el turó com a refugi climàtic, quan mai no ho ha estat? Conservar la biodiversitat, quan cauen les pedres que donen singularitat al gran tossal? Promocionar l’ús públic, quan hi ha bona part del recinte emmurallat que no es pot passar per seguretat del vianant? Tot plegat sembla una broma de mal gust. 

Però independentment d’estar o no d’acord en un projecte que ben fet ha d’ajudar, sense cap dubte, a millorar el nostre emblemàtic Tossal de la Seu Vella; a l’espera, sempre a l’espera, que també vinguin nous calerons per a la necessitat més bàsica, com és la conservació dels elements patrimonials que fan singular l’emblemàtic conjunt monumental, crec que els arbres i les plantes haurien de ser visualment adequats al lloc on es planten, no tapar la muralla, sinó potenciar la seva linealitat. 

Encara som a temps de trasplantar els xiprers en un altre indret i deixar a la vista la muralla i l’horitzó que hi ha per darrere! Ho farem?