De les paraules als fets

A les portes del mes de març i del Dia Internacional de les Dones, una data en reconeixement als moviments feministes i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere que encara persisteixen a la nostra societat, des d’Esquerra Republicana hem presentat una moció al ple de la Paeria d’aquest divendres per impulsar un seguit de polítiques feministes que facin de Lleida una ciutat referent en la defensa dels drets de les dones.Malgrat els progressos aconseguits amb les consegüents onades feministes, les dones continuem sent víctimes de discriminació, violència de gènere, bretxes salarials injustes, manca de representació en càrrecs de poder i moltes altres formes d’injustícia patriarcal, visibles o invisibles. Actualment, les dones som víctimes d’una onada reaccionària, provinent de l’extrema dreta, que pretén qüestionar la reivindicació i la lluita per la igualtat real i efectiva. A Lleida mateix, en cada ple de la Paeria hem de veure i sentir com l’extrema dreta nega constantment la violència de gènere, la discriminació cap a les persones més vulnerables o, fins i tot, que la Terra és rodona.No podem oblidar que la nostra societat està immersa en una cultura cisheteropatriarcal que massa sovint es tradueix en actes de violències masclistes. I ho diem en plural perquè la violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica, la violència institucional i la violència vicària són diferents expressions de la violència masclista, que pateixen les dones pel simple fet de ser-ho. Les hem de combatre totes fins a erradicar-les.La Lleida feminista a la qual aspirem ha de ser la plasmació d’una societat de dones, homes i persones no binàries lliures i iguals en drets i possibilitats que comparteixin les responsabilitats i en què es garanteixi l’accés de les dones en tots els àmbits de representació i de presa de decisió. Per això, demanem un replantejament del Casal de la Dona, perquè sigui realment obert, inclusiu i accessible per a totes les dones de la ciutat. Demanem, també, i amb una clara vehemència, que no s’abandoni l’aposta que es va començar el mandat passat per una educació en la igualtat de gènere i la coeducació des de ben petits, ja a les escoles bressol municipals. Els drets i les llibertats de totes les persones, el respecte i l’empatia cap a l’altre, els comencem a cultivar des de ben petits.Aspirem a ser veïns i veïnes d’una ciutat amb tots els drets reconeguts, però també amb tota l’ambició possible per seguir lluitant contra el patriarcat. Per aquest motiu, la Paeria ha de desenvolupar un pla d’acció política valent que impulsi les polítiques feministes davant de l’onada reaccionària que assola el món occidental, que vagi més enllà del compliment de les mesures de recollides al IV Pla Municipal d’Igualtat de Gènere de Lleida i al II Pla d’Igualtat de l’Ajuntament de Lleida i els seus organismes autònoms. En definitiva, hem de passar de les paraules als fets.Som moltes les dones que formem i estimem Lleida. La nostra ciutat està forjada per la lluita quotidiana de moltes generacions de dones, de donasses, lleidatanes invisibles, silenciades i massa cops oblidades. Elena Pàmies, Leonor Pedrico, Hortènsia Alonso, Victorina Vila o Dolors Sistac només són unes de les moltes dones que donen sentit a la nostra ciutat. Dones que volem que siguin referents, que ocupin la memòria, la història i l’espai públic de la nostra ciutat perquè sempre siguin recordades i estimades.Teresa Pàmies, al llibre Memòria dels morts, escriu aquesta frase a la seua mare: “Ja no ens deixem trepitjar com la vostra generació. Vós no en vau parlar mai de la vostra vida de dona i si us vau revoltar ho vau fer en solitud. Ara fóreu legió.” I és precisament això, per totes les que han sigut, per totes les que som i per totes les que seran. Visca la lluita feminista. Visca la Lleida feminista.