A la defensiva per la plaga de conills

Després d’una lleugera moratòria o treva en l’accidentalitat desmesurada de la fauna salvatge, concretament la de conills, tornem a situar-nos a la casella de sortida com en el temps de màxima afecció, en especial, a les comarques del Baix Segre i Cinca, l’Urgell, la Segarra i la Noguera.L’afecció del virus, mixomatosi, que va frenar la proliferació en alguns indrets durant la tardor, ha donat pas a un parell de cries i la necessitat d’esmolar la dentadura amb rosegades espectaculars sobre troncs i rames de fruiters, oliveres i vinya protegits, que són insuficients per a uns animals que han après a pujar als arbres fins a la creuera, per poder rosegar l’escorça de rames d’arbres que s’assecaran.Durant els molts anys en què l’afecció persisteix com a verdadera plaga, el control cinegètic en totes les seves formes ha estat insuficientment contundent per aturar i frenar els enormes perjudicis a la producció agrícola. Els advertiments i queixes que han omplert moltes pàgines i reportatges en els mitjans de poc han servit. La disposició de biocides autoritzats que han demostrat una eficàcia contrastada en el control en terraplens, embassaments i talussos de carreteres han estat aparcats per la denúncia a la Fiscalia, pel control raonat dut a terme a la carretera LP-7041, on els resultats amb el producte autoritzat, Biocida Arvalin, va controlar els conills un 90% en més de 400 caus, i la davallada en la població ha lliurat a les plantacions properes de ser rosegades, control que l’any de l’aplicació es fa totalment evident. En un article de La Vanguardia del mes de juliol del 2023, l’Associació Animalista Lax Anima i la Fundació Altarriba, a través de la seva advocada Eva Díaz, van presentar una denúncia a la Fiscalia General del Medi Ambient, exposant que s’havia escampat verí biocida per enverinar els conills i que el gas Fosfamina podia afectar les contrades d’Aragó. A més, demanaven que es paralitzés la declaració d’emergència cinegètica, i la resposta de l’Estat va ser: “És competència de la Generalitat.” Degut a aquesta denúncia es va paralitzar l’aplicació d’Arvalin en diferents punts on s’havia intensificat la presència i afecció de conills. Tot està paralitzat a l’espera de judici promogut per la Sra. Eva Díaz del grup ecologista Lax Anima i Fundació Altarriba, que amb desinformació greu escriu a La Vanguardia que el tractament es va fer escampant verí. El tractament i control es va fer localitzant el producte Biocida Arvalin en els caus, per personal experimentat i amb l’aplicador corresponent, precintant els seus annexos per confinar totalment la Fosfamina emesa, per la qual cosa és impossible que pogués afectar comarques aragoneses situades a uns 5 quilòmetres de distància. Per a més desinformació, es va atribuir a l’empresa aplicadora l’activitat de compravenda de cereals, ben lloable, quan l’activitat és el subministrament de fitosanitaris, adobs i aplicacions de productes molt tòxics i biocides.La pregunta és com es pot permetre aquesta denúncia, quan la informació fa aigües pels quatre costats. Els afectats podem agrair a les entitats animalistes i a la seva advocada haver aparcat la utilització del biocida Arvalin, que demostra eficàcia i respecte per la cadena tròfica, i que en mans de persones ensinistrades i equips professionals permet un control eficient, ràpid, segur i econòmic en àmplies àrees que es veuen afectades amb la pèrdua de producció alimentària. Els animalistes ecologistes se’n beneficien posant pals a les rodes a la pagesia que, a la defensiva, com sempre, han de fer productives les terres i cultius amenaçats per climatologies agressives, sequera, augment de despeses i burocràcia, a canvi de retorns esquifits, perquè el cost de la cistella de la compra no augmenti, com si la resta de despeses no existissin.A l’afecció de la plaga de conills cal afegir l’accidentalitat del porc senglar en l’afecció a tota mena de conreus, la de coloms, estornells i plagues introduïdes que s’escampen per la caiguda d’autoritzacions en fitosanitaris efectius. En algun moment la posició defensiva de la pagesia pot passar a ser agressiva com està passant a França, que després d’uns anys tornen a la seva, tallant carreteres i buidant càrregues de camions, sota la mirada impassible de la Gendarmeria. Aquí també pot passar si afegim els perjudicis d’una fauna descontrolada, defensada per un ecologisme mal entès.