Lleida fa por? El debat de la seguretat

A Lleida falta seguretat, sobretot seguretat popular. A Lleida hi ha percepció d’inseguretat. Hi ha por. Moltes porsLa por de les persones joves, i els seus pares i mares: a les baralles, a les agressions sexuals, a l’assetjament; la por a no trobar feina, a no poder pagar un lloguer i no poder guanyar autonomia; a tenir autonomia i no tenir diners ni xarxa social per sostenir-la; la por a la discriminació i menyspreu per color o procedència o identitat, entre altres.Hi ha les pors de la gent gran, sobretot de la que té menys recursos: la que està sola i la que va afrontant invalideses sense acompanyament; la por de la que surt al carrer en una ciutat, un barri, que no reconeix. Ciutat, barris, carrers. Empobrits o estancats en la pobresa, amb condicions d’higiene i neteja i d’urbanisme deficients. Amb diversitat i incomprensions culturals que generen pors.La por de molta gent a endinsar-se a la Mariola, al Centre Històric, a passar a certes hores per alguns carrers del Clot.. La por de les persones sense sostre, amb sostre precari, infrahabitatge. De les que viuen en habitatge en mal estat, que cau. La por i inseguretat vital de les persones desnonades, de les que ocupen pisos buits. La por que ens fan aquestes persones, la pobresa. La por que fa l’incivisme i la violència que hi brota.També hi ha la por als robatoris violents a les cases, a l’Horta, a Ciutat Jardí, a Raimat. A les màfies. La por dels comerciants que els pispin el gènere, el sou. Massa pors. Massa inseguretats.I què fem? El Pla Local de SeguretatQuè fem amb aquestes inseguretats, aquestes pors. Com ho fem? Des de la por? Des de la innovació en les solucions?PP, Junts, Vox i, dissortadament, el PSC, ens proposen solucions des de la por. Els hem sentit repetir i amplificar el discurs de la inseguretat i la por. Els hem vist apostar –amb discurs, amb pressupost, amb fets– pel que ara referma el Pla Local de Seguretat presentat pel PSC. Un pla que aposta pel reforç de la Guàrdia Urbana i l’exigència de més Mossos, i pel continuisme en els altres serveis –socials, educatius, urbans–, que podrien aportar més seguretat.Els hem sentit un discurs des de la por. I que fa por. A alguns ens fa por, i molta pena, l’expansió del discurs i les actituds d’odi i menyspreu, d’assetjament. D’enfrontament i desconfiança del penúltim contra l’últim. Ens fa por que s’ensorri la cohesió, la integració, la solidaritat, la (co)responsabilitat, la fraternitat. Ens fa por que perdem el sentiment comú que va aixecar tants barris nascuts de la pobresa i la migració als seixanta, setanta i vuitanta.Per això volem un Pla Local de Seguretat que reforci aquests valors i herències abans que s’acabin d’ensorrar. Volem i proposem polítiques innovadores, que, sense renunciar a les polítiques més clàssiques de “seguretat punitivista”, el reforcin amb polítiques de “seguretat humana” més avançades.No volem desmantellar la Guàrdia Urbana, ni renunciar als Mossos i recursos judicials i d’inspecció que ens falten. Per lluitar contra les màfies, els robatoris, l’explotació sexual, la violència, l’explotació laboral, la ruïna d’edificis, l’accidentalitat del trànsit. Però ara no prioritzem augmentar el cos de Guàrdia Urbana, que ja va incorporar vint noves places l’any passat. El que urgeix reforçar són els elements de cohesió, comprensió, arrelament, benestar.Amb més personal d’educació, treball i mediació social i intercultural. Amb cura i animació de l’espai públic com a espai de vida social, de reconeixement i gaudi. Amb més espais i dinamització d’espais per a adolescents i joves, per a gent gran, intergeneracionals. Amb menys trànsit. Menys abús i consumisme d’alcohol i drogues. Amb més formació i recursos de serveis socials, d’educació i cultura, de joventut, de participació, amb metodologies restauratives, de dinamització comunitària... El Pla de Seguretat Local de Seguretat del PSC no té tot això. Per això li demanem que rectifiqui i hi hagi temps per treballar un millor pla. Perquè es pot. I perquè ens fa molta falta.