Qui és el Josep Borrell?

Josep Borrell Fontelles va néixer el 24 d’abril del 1947 a la Pobla de Segur. És polític, enginyer aeronàutic, economista i catedràtic d’universitat. Va començar a participar en política l’any 1970 com a militant socialista, en el franquisme, i va tenir un paper actiu en la Transició. La seva faceta política més coneguda va ser, sense cap mena de dubte, la que va tenir en els diferents governs socialistes de Felipe González. Durant els últims anys, el seu nom ha estat absolutament lligat a Europa, des d’on ha treballat intensament al Parlament Europeu, també com a president de la Cambra, i més endavant des d’aquí, però amb la vista posada al món, com a ministre d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació en el govern de Pedro Sánchez. 

La seva trajectòria l’avala com un dels polítics més representatius del socialisme, però sobretot, com un treballador incansable, ple de valentia ideològica i de capacitat per representar-nos a Europa. Més enllà de la seva faceta professional i del camí polític per tots conegut, Josep Borrell Fontelles ha estat un home orgullós del poble que el va veure néixer i que ha defensat com ningú les terres de Lleida, però sobretot, del seu Pirineu. El Pirineu de tots. Un reconeixement que no només fem les dones i els homes socialistes i de progrés, sinó inclús també des d’altres formacions –inclosa la que representa l’equip de govern de la Pobla– i que convindria que s’extrapolin més enllà de l’àmbit privat. Aquest 7 de març del 2023, en el ple de l’ajuntament de la Pobla de Segur s’ha aprovat treure el nom de Josep Borrell Fontelles al passeig que fins ara portava el nom, en el que era, és i serà el seu poble natal. La decisió va tirar endavant amb els vuit vots a favor de l’equip de govern d’ERC, l’alcalde del qual és el diputat provincial Marc Baró, i el grup de Junts. Els tres regidors del PSC hi varen votar en contra. 

L’acord s’ha materialitzat amb la retirada de la placa que duu el nom de Josep Borrell Fontelles, atès que a partir d’ara aquesta via pública s’anomenarà Passeig 1 d’Octubre, després que aquest mateix consistori celebrés un procés de participació el març del 2023. En aquesta consulta hi van participar 322 veïns, només un 12 % del cens: 250 persones van votar treure el nom, mentre que 64 es van manifestar partidaris del canvi. No és la primera vegada que, en democràcia, hi ha partits polítics que decideixen treure els noms de persones que han estat il·lustres o han tingut un paper important en la política o la cultura d’aquest país i que són fills predilectes, admirats i estimats en els seus respectius pobles i ciutats o fins i tot fora d’aquests. Totes i tots tenim ben viu en el record la retirada, per part de l’alcalde del PP de Madrid, Martínez Almeida, dels noms dels republicans afusellats a l’Almudena o dels versos de Miguel Hernández, una de les figures més rellevants de la Generació del 27 i de la poesia compromesa. Hi ha molts altres exemples de desraó. Sense anar més lluny, Vox també ha retirat, fa pocs dies, els noms dels carrers que volien donar visibilitat a les dones a través d’un projecte educatiu i feminista que recordava els noms de personalitats com Margarida Xirgu, Maria Vinyals, Mercè Rodoreda o Sor Juana Inés de la Cruz, al·legant que no es pot consentir l’adoctrinament ni els capricis ideològics. 

Lamentablement, no ens pot estranyar que des del prisma de la dreta i l’extrema dreta es materialitzin accions contra la democràcia, contra la cultura i contra els valors de progrés. El que és del tot desconcertant és que des de les posicions ideològiques de partits com ERC o Junts, partits que fins ara han reclamat vivament el dret a la llibertat de vot, la necessitat de posar les urnes i que s’han assegut a negociar els indults i les amnisties amb els Socialistes, ara facin seves actituds i decisions més pròpies d’aquells que governen contra la democràcia, contra la cultura i contra el respecte a les altres posicions ideològiques, que no pas des de posicions pròpies d’aquells qui treballem per al progrés.

No podem ni pensem tolerar el sectarisme. Reclamem respecte i reclamem alçada política d’aquells qui governen els nostres municipis, de la mateixa manera que els Socialistes hem tingut alçada per començar a tractar-nos amb la fraternitat que ens mereixem i amb la fraternitat que es mereixen els ciutadans i ciutadanes. 

La Llei d’Amnistia n’és un clar exemple. El nom de Josep Borrell Fontelles serà esborrat ben aviat del passeig que fins ara ha dut el seu nom, si l’alcalde Marc Baró i la seva corporació no rectifiquen. Ni ho volem, ni consentirem que la manca de memòria i respecte faci desaparèixer el llegat socialista que ens ha fet créixer com a societat democràtica i plural.     Han estat només uns pocs els que han decidit treure el nom, però no podran canviar mai el fet que Josep Borrell i Fontelles ha sigut el poblatà i el pirinenc amb més ressò internacional que ha tingut mai la Pobla de Segur.