Tot corrent per l’Horta de Lleida

Tot corrent per l’horta de Lleida, aquesta meravella que tenim a tocar de casa, pulmó i rebost de la capital de la pagesia del país, penso com en gaudim la ciutadania, d’aquest entorn. Mentre avanço metre a metre, deixo a costat i costat del camí camps a punt de florir i alguns florits, veig algun pagès fent feines de camp: podant, aplicant herbicida, picant la llenya que hi ha entre els arbres podats i fent aplicacions de fitosanitaris per preparar una nova collita. Tot això després d’uns dies molt moguts per les mobilitzacions, reunions i debats interns entre pagesos.Reflexiono què hem fet malament les organitzacions agràries. L’últim mes han sortit espontàniament plataformes de pagesos, que mobilitzen molta gent, més de la que mobilitzen les organitzacions. Demanen solucions als problemes que tenim tots els pagesos i ramaders: prou burocràcia, preus justos i millor gestió de la fauna cinegètica i de l’aigua. Problemàtiques que fa molts temps, en el cas d’Unió de Pagesos 50 anys, que lluitem davant de les diverses administracions nacionals, estatals i europees. Per què alguns critiquen la gestió que fem els sindicats, si nosaltres som els missatgers entre pagesos i les diverses administracions de tot allò que ens trasllada la pagesia? Per què, en altres ocasions, quan convoquem mobilitzacions davant de problemes que ens afectem a tots, sortim quatre gats? Per què si hi ha tres dies de mobilitzacions acabem convocant sols dues organitzacions i les altres dos o veuen tot des de la barrera?Són preguntes sense cap resposta concreta. La natura no s’atura, els arbres donaran els seus fruits i els animals continuaran creixent, però els nostres problemes continuen sent aquí. Deixeu-vos de demanar canvis de nom del departament, el relleu de gestors d’aigua, de poder participar en les taules sectorials i altres més demandes, totes molt legítimes i secundades pels sindicats. Els pagesos el que hem de demanar, vista la potència de mobilització que tenim quan tots units ens mobilitzen, és viure d’allò de què treballem: alimentar la gent del nostre país amb les condicions que pertoquem i dictades per les autoritats. Ens cal rebre un preu pels nostres fruits, principalment. Polítics, ara anem més que mai tots units pagesos i sindicats, encara que alguns ens vulguin dividir, demanant un canvi en la política agrària, perquè som part essencial del país per diverses qüestions (alimentàries, climàtiques i de territori). Per tot això, demanem respecte per la nostra feina i els nostres companys representants sindicals i de les diferents plataformes. No ens silencieu, no serveixen dues tardes de debats al Parlament i quatre minuts per poder explicar tots els nostres problemes. Companys, diguem prou i demanem solucions importants ara.