Medicina personalitzada a Lleida per tractar la diabetis
La diabetis mellitus és una malaltia metabòlica crònica que es manifesta amb valors de sucre alts a la sang, i és la més comuna la diabetis mellitus tipus 2 (DM2). Sovint les persones amb diabetis pateixen també hipertensió arterial, obesitat i altres problemes de salut que augmenten la probabilitat de tenir complicacions com són l’infart, l’ictus o la malaltia renal crònica. A l’inici es pot controlar amb dieta, exercici i fàrmacs orals (comprimits), però en estats avançats de la malaltia es requereix tractar amb insulina, que és una medicació que només es pot administrar punxada, entre 1 i 4 vegades al dia. El Departament de Salut ha començat a dispensar els dispositius de monitoratge continu de glucosa (MCG) als pacients amb diabetis tipus 2, dependents de la insulina i que necessitin almenys sis controls de glucèmia al dia. Aquests dispositius són uns aparells que mesuren de forma contínua els nivells de glucosa (sucre) en el líquid intersticial (sota la pell, no a la sang) en temps real. Fins ara les persones amb DM2 necessitaven punxar-se els dits per saber el valor de sucre a la sang de manera puntual. A més d’estalviar-se punxades, amb l’MCG es poden programar alertes de valors baixos i alts de glucosa i millorar el control glucèmic i la qualitat de vida de pacients i cuidadors. A la província de Lleida disposem d’una xarxa de referents en diabetis a l’Atenció Primària, formada per més de 80 professionals de la medicina, la infermeria i la nutrició, que, en coordinació amb el Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV), treballem en la millora de l’atenció sanitària a les persones amb diabetis. En aquest context, volem aprofitar l’esforç formatiu i de coordinació que representa la implementació d’aquests dispositius d’MCG per desenvolupar un projecte de recerca per millorar el tractament dels pacients amb DM2. La nostra hipòtesi és que una de cada quatre persones amb DM2 que porta múltiples dosis d’insulina té un pàncrees que encara fabrica prou insulina i es pot estalviar almenys algunes de les punxades. Per això hem dissenyat i iniciat l’estudi POMA (aplicació en la pràctica clínica habitual d’un protocol de medicina personalitzada en pacients amb diabetis mellitus tipus 2 i múltiples dosis d’insulina). En aquest estudi mesurarem la reserva d’insulina del pacient i revisarem cada cas individualment per esbrinar si podem suspendre algunes de les punxades d’insulina (la dels àpats) i canviar el tractament per pastilles si s’escau. Després de 6 mesos d’aquest canvi valorarem si ha millorat el control del sucre i la qualitat de vida dels pacients. A més podrem estudiar com afecta l’inici de l’MCG a les persones que han mantingut totes les dosis d’insulina.Més d’un 85% dels centres d’atenció primària de la Regió Sanitària de Lleida s’han adherit a l’estudi junt amb l’hospital Arnau de Vilanova. Aquest és un exemple de com es poden desenvolupar projectes de recerca clínica en xarxa entre diferents nivells assistencials amb una repercussió directa en la salut de la nostra població.
