De Sant Jordi a la consulta

Avui és Sant Jordi, i els carrers de tot Catalunya es vestiran de senyeres, de roses i de llibres. Per a mi és un dels millors dies de l’any, i jo soc dels que prefereix que sigui un dia laboral, ja que així la gent no marxa, i tothom pot gaudir de la diada de Sant Jordi a la ciutat. Un dels llibres que els recomano és El paciente de la sierra mecánica y otras historias de humor y esperanza de un médico de pueblo, del metge de família Ángel López. Aquest llibre explica les vivències d’un metge de capçalera que és conegut com el metge en bicicleta. Precisament, aquesta setmana sabem que han quedat prop de 500 places vacants per realitzar aquesta especialitat. A mi, com a metge de família, m’entristeix aquesta situació, però res passa perquè sí. Bàsicament, perquè el sistema no es creu que siguin fonamentals. Hi ha molta evidència que explica que un sistema d’atenció primària robust millora l’esperança i la qualitat de vida dels ciutadans. A més, la gent valora de forma extraordinària els seus metges de família. La meva padrina no feia res sense l’autorització i/o coneixement de la Dra. Gemma Ortiz, la seva metgessa del CAP de la Rambla Ferran. Aquella relació tan terapèutica amb la seva metgessa va ser un dels motius que em va impulsar a ser metge de família. I gràcies a tot el que vaig aprendre amb el Dr. Sagrera he pogut treballar en un CAP rural, al SEM i a Urgències. Però aquella atenció primària pateix perquè alguns no creuen en el model i molts no van preveure el que està passant avui. Convertir l’atenció primària en la base i troncalitat del sistema és fonamental. És un projecte de país. Els metges de família resolen el 90% dels problemes de salut dels ciutadans, però a més fan una recerca excel·lent i, sobretot, acompanyen els seus pacients al llarg de tota la vida. Cal una reforma profunda que han de liderar els metges de família. Però no els de sempre. Conec moltes metgesses i metges de família, joves, amb ganes de canviar les coses. Pregunteu-los, deixeu-los fer i en uns anys tots recollirem els fruits. Segur. La resta, paraules buides que desmotiven. Res passa perquè sí, i la situació que viu l’atenció primària no és precisament culpa dels metges que no volen triar l’especialitat.