Projecte i país
En política, els espais buits no existeixen. Si tu no els ocupes, altres ho fan. Les properes eleccions al Parlament de Catalunya són rellevants per molts motius. De fet, totes les conteses electorals són importants i és cabdal per a qualsevol societat democràtica, lliure i moderna que la ciutadania s’hi impliqui i s’expressi. Aquests últims anys, políticament, han estat moguts i incerts, amb mobilitzacions i participacions electorals altíssimes i històriques. No obstant, després de la tardor del 2017, les nostres institucions s’han vist en risc i debilitades i els lideratges polítics malmesos per unes actuacions judicials qüestionables, desproporcionades i clarament polititzades. D’altra banda, les emocions, i també les decepcions, han costat i costen de digerir. Tot i així, la vida política del nostre país ha continuat i continua. La reforma del codi penal, l’aprovació dels indults i, ara, la Llei d’amnistia han contribuït i contribueixen a la seva renovació, renovació que no serà si es corre el risc que el vot tradicionalment sobiranista i catalanista estigui desencantat o cansat i opti per quedar-se a casa el proper 12 de maig. El país no es pot permetre una desmobilització del sobiranisme i del catalanisme. Les opcions que plantegen projecte i defensen el país cal que surtin reforçades. Ens calen opcions que plantegin propostes constructives i que vulguin donar resposta a les múltiples necessitats de la societat catalana. Opcions amb sentit de la responsabilitat que treballin pel conjunt de país i que prenguin les decisions adequades davant de reptes complexos a tots els nivells: necessitats socials i de salut, reptes educatius i d’infraestructures, solucions en l’àmbit de la seguretat i en la bona salut de la llengua catalana i, també, projecte de construcció nacional. Més enllà de les grans proclames, la bona gestió de govern ha estat i és imprescindible per vincular la ciutadania a les institucions d’autogovern. Eines fonamentals per donar resposta a les necessitats de les ciutadanes i ciutadans i per encarar els projectes de país. Així mateix, i paral·lelament a la gestió i la governabilitat, cal defensar, bastir i projectar el país. Davant opcions que poden tenir temptacions sucursalistes, que puguin dubtar entre defensar els interessos de Catalunya o els de l’Estat, a les eleccions del 12 de maig els sobiranistes i els catalanistes no podem dubtar. Catalunya ha de tenir un president que posi al davant els interessos del país i els defensi on i quan calgui. Més enllà de partits o personalismes. Des de la gestió més concreta de polítiques sectorials fins al finançament just i singular o el referèndum per decidir lliurement el nostre futur. Finalment, no podem obviar que existeixen opcions polítiques presumiblement catalanistes que s’alcen amb discursos populistes o fins i tot xenòfobs. Com afirmava recentment el president Pujol –tot i que podem trobar nombrosos autors i polítics catalanistes i sobiranistes en la mateixa línia–, el catalanisme, històricament, mai ha estat xenòfob. No podem deixar-nos emportar per aquesta tendència, que no es viu només en el nostre país sinó també a altres parts d’Europa i del món, en què els discursos de la por s’imposen. Davant la incertesa, opcions integradores. El proper 12 de maig, els sobiranistes i els catalanistes no ens podem quedar a casa. S’ha de seguir la línia constructiva, de governabilitat i de defensa del país i de construcció nacional. Les tres coses són necessàries.
