Amunt el teló!

Quina fira, i és que no podia ser menys per commemorar els 35 anys de la Fira de Titelles de Lleida. Enhorabona a l’Elisabet i l’Oriol i a tot el seu equip. Un esdeveniment que s’ha convertit en referent internacional. No hi ha millor manera de començar el mes de maig festiu de la nostra ciutat que amb les desenes de titelles que inunden la ciutat. Si em permeten, m’agradaria compartir amb vostès que sempre m’han agradat els titelles. De fet, recordo el dia que els meus avis em van dur un dels meus primers regals. Era l’estiu del 1987 i em portaven un set de titelles de la caputxeta vermella. La caputxeta encara la guardo com un tresor. Sempre m’he preguntat com pot ser que tingui aquell record tan nítid de quan tenia 3 anys. Suposo que res passa perquè sí. Però el punt d’inflexió va arribar l’any 1995 a la 6a Fira de Titelles. Aquell any, la Julieta i el Joan Andreu van portar l’espectacle de l’Herta Frankel a l’Auditori Enric Granados. Em vaig quedar al·lucinat. Tots aquells titelles, la música, la llum i l’espectacle. Recordo perfectament com algú li havia dit a la Sra. Frankel que “¡Tú tienes que ser marionetista!”, i vaig pensar que quina sort que et diguin això. Des d’aleshores, em vaig dedicar a col·leccionar titelles de tot el món. Malauradament, un incendi em va cremar part de la col·lecció, però vaig decidir tornar-la a començar. Allí on vaig sempre busco un titella que sigui representatiu de la cultura, o si més no, que tingui un tret distintiu. I molts cops quan algú em pregunta si vull res, sempre dic “un titella!” De Tailàndia, República Txeca o Grècia, una a una formen part de la meva col·lecció. Ja siguin de fils, de mà o de dit. Tant se val. I el que més m’agrada és fer-los ballar, especialment davant dels meus fills. No hi ha res com veure’ls davant la màgia dels titelles. Així que sempre he sentit aquesta Fira com a pròpia i intento veure el màxim d’actuacions, ara amb família, amb el premi de comprar un titella que sumem a la col·lecció que ara ja fem tots junts. Espero que hagin gaudit de la Fira i, si no, aprofitin per veure La ciutat de les llums de David Zuazola al Museu de Lleida. No s’ho perdin, que encara queden dies per veure la nostra ciutat amb la màgia dels titelles.