Un altre Ponent és possible

Les darreres hores hem vist el PSC presentar-se com el partit de l’establishment; Junts estrenyent els llaços amb la patronal; i ERC traient pit de rebre el suport de Mas-Colell, el conseller de CiU ideòleg de les retallades. Aquests partits exerceixen de portaveus dels grans empresaris que han decidit sacrificar Ponent al servei de l’agroindústria i de les macrocentrals energètiques. Especialitzar cada part del país en el monocultiu productiu que dona més diners a la patronal, sigui amb porcs o al Pirineu amb el turisme, s’ha demostrat que porta les persones treballadores i els ecosistemes al límit del precipici ambiental i social. Cal un canvi de rumb en el sistema productiu: mirar de quins recursos disposem, quines necessitats té la població i, simplement, produir-ho. Venen anys de crisi ambiental i, en conseqüència, de crisi social, creixent. La sequera ha estat un dels primers grans embats que han generat el canvi climàtic. Les polítiques que es facin en els propers anys seran la clau que determinarà el futur. Ara és el moment de decidir si volem l’aigua per a l’agricultura o si la regalem al lobby turístic. Ara és el moment de decidir si les millors terres de cultiu les regalem a grans empreses per fer-hi macrocentrals solars o si els donem vida amb la petita i mitjana pagesia. Ara és el moment de decidir si els pisos buits han d’estar a la mercè del mercat especulador o si són per al nostre jovent. Hi ha una generació que ja ha viscut en les condicions de la crisi social i ambiental des que ha nascut. L’angoixa, la precarietat laboral, l’augment del preu de l’habitatge i el canvi climàtic no són un fet natural, sinó que són conseqüència del model econòmic. Ara toca parlar de com volem organitzar la societat. És possible un model agrari en el qual els pagesos esdevinguin protagonistes en la producció d’aliment a l’abast de la població i en la vertebració del territori. Mitjançant l’expropiació de pisos buits i el parc públic d’habitatge és possible que l’habitatge sigui un dret universal gratuït. És possible disposar de transport públic. Igual que no es cap utopia tenir un sistema sanitari públic real, sense subcontractar la privada. És possible un món rural viu, amb serveis públics, feina i oferta d’oci i cultura. El futur ja està planificat, per exemple, per al Pirineu, turisme, i per a Ponent, agroindústria i infraestructures energètiques. Però no es planifica pensat en el futur de les persones, sinó que es dissenya un futur integrat en aquest model depredador que ha generat el canvi climàtic. Nosaltres pensem que una altra forma d’organitzar la societat és possible. Hi ha una possibilitat de viure i de futur a Ponent i al conjunt del país, i aquesta possibilitat és la que representem nosaltres, perquè justament enfrontem el marc de la crisi ecosocial des del lloc que toca, entenent la seva virulència i la seva hostilitat envers les persones i els ecosistemes.