Facin política

Aquest cap de setmana de festa major, a Catalunya hem tingut una altra festa important. La de la democràcia, amb unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. Almenys aquest cop el resultat ha estat diferent del de les últimes convocatòries. No sé quants cops he llegit: “Per primer cop.” Que si un bloc no suma, que si aquest partit entra al Parlament, que si aquest partit surt del Parlament.. Però hauríem d’intentar que per primer cop en molt temps es torni a pensar en els interessos reals dels ciutadans i ciutadanes d’aquest país. Encara no sabem qui serà el president de la Generalitat. Però des d’aquestes ratlles els demano que intentin un govern estable, que pugui tenir una perspectiva mínima de 4 anys que permeti fer canvis a mitjà i llarg termini. No depenent de personalismes ni d’aritmètiques impossibles. Assoleixin pactes en temes que són fonamentals per a la vida de les persones, com la salut, l’educació o l’habitatge. Entenc que hi ha decisions i directrius polítiques que defineixen una obra de govern. Evidentment. Siguin valents i creïn estructures de país. Però de veritat. Objectives, independents i amb indicadors avaluables. Que no s’adormin per una convocatòria electoral. Perquè els problemes de les persones no paren per molt que hi hagi eleccions. És difícil poder avançar si generem estructures efímeres en organismes que prenen decisions molt importants. En els últims 5 anys hem tingut tants canvis de direccions/gerències que fa difícil poder tenir un relat i un projecte de país en política sanitària o educativa. Perquè cada canvi comporta una cascada de nous nomenaments a qui cal tornar a explicar com funciona i quines són les necessitats del territori. Intentin crear equips que treballin més enllà de les ideologies, que els permetin una mínima continuïtat. I que si no funcionen, es puguin canviar. No és fàcil. I cal un treball decidit en aquesta línia, però crec que la ciutadania ho espera i la nostra societat ho necessita. I com res passa perquè sí, és en aquest moment que hi ha un candidat a president que ha guanyat les eleccions sense crits, ni insults ni faltes de respecte. És el moment de bona política. S’obre un nou camí per fer les coses diferents per obtenir resultats diferents.