Centre de salut mental al Seminari

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com un estat complet de benestar físic, emocional i social.La salut mental es pot veure alterada per diferents causes. Quan això succeeix, pot influir en les emocions, pensaments i comportament de forma significativa, i pot afectar irremeiablement en tots els àmbits de la vida: familiar, social i laboral.Fa uns anys l’arquebisbe Mn. Joan Enric Vives ens feia saber als diferents representants de la ciutat la voluntat del Bisbat de promoure un centre de salut mental al Seminari, al servei del Pirineu i del Principat d’Andorra. Vam donar suport de seguida a la iniciativa. La salut mental ha estat i és la gran oblidada del sistema general de salut. Una societat moderna i avançada es mesura sobretot per la manera com tracta els sectors més vulnerables.A la Seu, amb vocació de ser un gran Centre de Serveis del Pirineu, iniciatives com aquesta ajuden a reforçar i consolidar aquest model. I no només això, tant o més important, els ciutadans de la Seu i del Pirineu podrem disposar d’un servei essencial per a la nostra gent. Penso en les famílies que es troben amb aquest problema i que molts cops no obtenen la resposta adequada de l’administració.Avui, i especialment després de la pandèmia, la salut mental ha guanyat protagonisme als mitjans de comunicació. Els joves (18-34 anys) són el col·lectiu que més visites fa als centres de salut mental, segons dades de la Generalitat. Desitjo com a alcalde que, aquesta vegada sí, la salut mental tingui la prioritat que requereix en les polítiques pressupostàries del Govern de la Generalitat. Després d’uns anys en què els responsables del Bisbat han preparat els projectes, tant el constructiu i de reforma de l’actual edifici del seminari, com l’assistencial, després de trobar les complicitats amb el Departament de Salut per assegurar una part del finançament, l’Ajuntament, el passat dilluns 29 d’abril, acordava concedir la llicència d’obres per iniciar aquest gran projecte per a la nostra ciutat. L’Ajuntament, des d’un ampli consens, ha fet sempre el que calia, acompanyar el projecte per arribar a bon port.Com alcalde he de dir que m’omple de satisfacció poder contribuir a fer realitat la iniciativa del Bisbat d’Urgell. La Seu, el Pirineu i Andorra hem de mostrar el nostre agraïment per aquesta iniciativa, per l’aposta a favor de la salut mental i per fer una inversió molt important en un edifici històric de la nostra ciutat que avui una part important es troba en desús, donant-hi una nova vida, d’acolliment i atenció a les persones.Aquest projecte és també un exemple de col·laboració entre la Seu, el Pirineu i el Principat d’Andorra, un camí a aprofundir en altres iniciatives per al benefici d’ambdues comunitats. El centre, una vegada finalitzat, suposarà una inversió de més de 10 milions d’euros, amb la creació de prop d’un centenar de llocs de treball, personal assistencial, psiquiatres, psicòlegs, infermeres, auxiliars, personal de serveis, cuina, neteja, etc. Comptarà amb PB + 4 plantes i soterrani. Hi haurà una capacitat per a 97 llits, 12 llits per a infantil i juvenil a la planta primera, i 85 llits més per a adults, repartits entre les plantes segona, tercera i quarta. El Bisbat ha arribat a un acord amb la Fundació Benito Menni per a la gestió del centre. La Fundació té una experiència contrastada des de fa molts anys. A Catalunya gestiona, entre altres, els hospitals psiquiàtrics de Sant Boi de Llobregat i de Martorell. L’Ajuntament de la Seu en aquests moments treballa en tres grans projectes que complementarien el projecte del Bisbat que avui motiva aquest article i que van en la mateixa direcció de potenciar la Seu com a centre de serveis. El Nou Hospital que la ciutat es mereix, una residència per a la gent gran moderna i adequada als nous temps i la construcció de l’edifici de l’INEF per donar cabuda a 400 estudiants universitaris en la disciplina esportiva. Per molts anys la Seu pugui seguir acollint iniciatives que la facin més singular i aportin més riquesa i benestar per a la seva gent.