Juguem?

Al llibre de Khaled Hosseini El caçador d’estels es parla de com amb l’arribada dels talibans a l’Afganistan es va deixar jugar amb els estels, i el protagonista recordava tota la seva vida, la felicitat de jugar-hi. Avui 11 de juny se celebra per primer cop el Dia Mundial del Joc. Del joc sa. Del joc tan necessari per als nens i nenes de tot el món però també per a quasi totes les edats. Del dret a poder jugar. Un fet tan senzill i quotidià per a nosaltres i tan difícil per als nens que viuen en aquests moments a Gaza o a Ucraïna i en tants d’altres indrets del món. I és que el joc ens acompanya durant tota la vida. Ja que no és exclusiu dels nens. En els més grans, el joc és un element de socialització molt important, ja que al voltant d’una partida de cartes o dominó es pot arreglar el món i és un indicador de bona qualitat de vida. 

De ben petits els pediatres pregunten si el nen juga o si ho fa amb altres nens, perquè en molts casos a través del joc els petits van assolint fites de desenvolupament. I veure jugar un nen pot explicar moltes coses del seu entorn. Un dia a l’escola, ens van explicar que una de les fites del primer curs d’infantil era aprendre a botar una pilota. Tan senzill que ens sembla a nosaltres i l’esforç que els suposa als més petits. I la utilitat que li donaran, ja que el joc és un llenguatge universal. Si poses diferents nens que no es coneixen al voltant d’una pilota o d’un parc, en pocs moments s’han posat d’acord i juguen plegats. Generalment, s’organitzen amb unes normes bàsiques i poden jugar sense problemes. Fins i tot si vas a un país estranger, els nens no tenen cap dificultat a començar a jugar i fer-se entendre sense necessitat de parlar. És tant el poder pacificador i aglutinador del joc que crec que és més que merescut que tingui un dia per recordar que les coses senzilles també s’han de protegir. I que reivindiquem que aquells que no poden jugar puguin tornar-ho a fer. Com més aviat millor. Poder jugar amb la pilota o fer volar un estel en situacions d’adversitat pot ser l’únic lligam amb la normalitat que aquests petits han perdut. Reivindiquem el dret a jugar, a recuperar la il·lusió, perquè no deixar jugar els nens és també un acte de guerra.