L’afecció al milà reial es pot evitar amb Arvalin
Enginyer Tècnic Agrícola i Productor
La proliferació de conills als termes de Torres de Segre, Aitona i Seròs al marge esquerre i per damunt i voltant del canal de Seròs, a l’embassament d’Utxesa, és exponencial. Es podria fer una ruta del conill a les 7 del matí per a poder gaudir de les correries de centenars d’aquests rosegadors que van dels talussos i comunals als camps de conreu, travessen camins i esquiven el pas de vehicles, i contemplen i planten cara, ja que han perdut la por a persones i caçadors inexistents. Les notificacions de perjudicis a l’Ajuntament de Torres i al Ministeri de Transports, Unitat de Carreteres de Lleida, causats per conills en caus als comunals i talussos de l’autovia fets amb escrits i valoracions el mes de febrer no han tingut resposta, i la sol·licitud de control cinegètic a través de la Bústia de Caça i Pesca de la Generalitat a Lleida el mes de maig té per resposta el compromís d’aplicar mesures de control amb gàbies-paranys, i en aquests moments, dia 20 de juny, encara no s’han efectuat, amb una població que mensualment es multiplica sense limitacions mes rere mes. El control per a depredadors, guineus i rapinyaires és insuficient i l’acció cinegètica limitada parcialment, inexistent en les zones fruiteres en temporada de màxima activitat per aclarida i recol·lecció.A la finca de la vall de Secà, entre Utxesa i el riu Segre, vàrem instal·lar rec per aspersió per poder dur a terme doble conreu de cereal d’estiu, panís i sorgo. La incidència de porcs senglars ha afectat el panís i ha obligat a fer pastura quan l’objectiu era produir el gra. Collit el cereal, no podrem sembrar gira-sol o sorgo perquè els conills que aviven al comunal arrasarien el conreu. Qui ens compensarà la inversió feta per aconseguir una segona producció després d’invertir en la instal·lació d’aspersors? Qui controla els conills de la vall de Secà que aviven als comunals i parets de l’embassament?Al SEGRE del 19 de juny es fa esmena de la utilització de rodenticides per al control de conills, que són ingerits per aus, en aquest cas el milà reial, al qual han causat la mort. La prohibició de rodenticides és totalment lògica i encertada, però és temptació el seu ús quan els conills arrasen el que has fet i invertit, i la solució és escassa o inexistent. Arriba un moment en el qual els afectats han esgotat la paciència i estan farts que es manegin solucions que no controlen el problema: utilització de gàbies-parany; afavorir l’augment de predadors, com guineus i rapinyaires; la intervenció de caçadors, i agents rurals.. Qualsevol acció és bona i està reconeguda per la pagesia afectada, però la proliferació de conills supera totes les mesures que s’han posat en pràctica. S’ha demostrat els diferents controls i aplicacions raonades de fosfur d’alumini en talussos de carreteres i embassaments, amb el producte autoritzat Arvalin, registrat com un biocida que controla perfectament els adults i cries en els seus caus sense afectar el medi natural i respectant la cadena tròfica. L’ús de fosfur d’alumini amb registre fitosanitari per al control de talps-talpa europaea-topillos en els conreus de fruiters, cereals i hortícoles pel mateix agricultor amb el corresponent carnet, en més de 50 anys, no s’ha produït ni ha provocat cap tipus de problema. Més ben dit, el problema són associacions naturalistes que han falsejat els fets i han negat l’autorització del seu ús fent esmena de prohibició, que també han utilitzat mitjans oficials per desconeixement o intencionadament per eludir solucions eficients i pràcticament viables. Esquivar la possible solució que implica la col·laboració de l’administració, d’empreses especialitzades i dels afectats és una equivocació i el resultat final és que alguns afectats utilitzin mitjans no permesos per al control, la qual cosa provoca l’afecció d’aus i d’altres predadors. La solució existeix; cal voluntat valenta i coordinació per dur-la a la pràctica, per fer un control raonat i eficaç de conills, i per mantenir la viabilitat i integritat de la cadena tròfica.