No podem viure amb por

Les imatges de baralles al carrer han causat impacte. Mostren nivells de violència gens habituals i no són pas episodis aïllats. Comencen a acumular-se de manera preocupant. Al Clot, a la Zona Alta, a l’Horta, a la Mariola, al Centre Històric, a Cappont, a Ciutat Jardí i arreu de la ciutat. Els ciutadans ja han recorregut el camí que separa la preocupació de la por. I és normal. L’alcalde s’ha afanyat a reunir-se amb els veïns i veïnes del barri del Clot i ha promès contundència amb els delinqüents, retirar terrasses de bars que incompleixen reiteradament l’ordenança municipal, més il·luminació a la via pública i més presència policial. Mesures necessàries però.. suficients?Tothom es pregunta què és el que realment està passant.  Què ens està passant? Quina és la causa de fons que està provocant aquestes situacions de violència inèdita als carrers de la nostra ciutat? És una qüestió d’origen cultural? Té a veure amb el binomi terrible que formen exclusió social i delinqüència o potser ens està indicant alguna cosa més greu com és el tràfic de drogues i l’espiral de degradació que comporta? Preguntes dures, incòmodes i difícils de formular en públic i menys des de la política, però que són les preguntes que hem de respondre amb celeritat i contundència.I em sembla que reclamen alguna cosa més que la necessària teràpia de xoc, que tindrà efectes a curt termini, però, desgraciadament, no gaudiran d’un impacte sostingut. I no puc descriure amb paraules com m’agradaria equivocar-me. Les polítiques públiques que tenen eficàcia més enllà del moment són les que combinen acció en el terreny amb una diagnosi realista i, sobretot, compromís polític i institucional veritablement transversal.Per això, crec que l’alcalde de Lleida ja triga a convocar una reunió de tot el consistori per començar a plantar les bases d’un gran acord de ciutat per la seguretat a Lleida. Una aliança que transcendeixi els partits i incorpori activament els diferents actors socials, econòmics i culturals de la ciutat. Tothom. Hi ha de ser tothom perquè això és massa important i massa complex per afrontar-ho amb respostes de part. I quan dic tothom també parlo de la resta d’institucions del país.Les imatges que aquests dies han omplert les xarxes socials, desgraciadament, no són més que el símptoma d’alguna cosa més greu i molt més amenaçadora que cal afrontar amb determinació institucional, des del consens social i la generositat política. I que els ciutadans penalitzin tots aquells que es deixin temptar pel populisme del bonisme o de l’odi. Gens fàcil, però només així reunirem suficients garanties d’èxit.Alcalde, convoqui’ns ja!