Lo tros
arquitecte i antropòleg
En el context de la modernitat tardana, els entorns rurals han passat a ser l’escenari d’esdeveniments i festes glocals, els quals, vinculats als circuits culturals de moda, dinamitzen uns pobles en franc desavantatge respecte de la ciutat, i, de retruc, encara que sigui temporalment, faciliten de situar-los al mapa. Així per exemple, el passat dissabte dia 13, a Vallfogona de Riucorb es va dur a terme el cinquè FESSrural, el Festival de l’Economia Social i Solidària Rural de Catalunya, una proposta organitzada pels grups locals de la Xarxa d’Economia Solidària amb l’objectiu de “celebrar, mostrar i enxarxar les economies transformadores del món rural”. En aquesta ocasió, a més del mercat de torn, amb paradetes per a la venda i degustació de productes artesanals i la difusió de projectes vinculats a l’ESS, dels jocs per a infants, de la balleruca vespertina, i d’algunes exposicions, rutes i tallers, també es van programar dos fòrums titulats Ruralitzem-nos! Mirades i reptes de l’economia social i solidària des de les ruralitats i Parem màquines! Articulem les lluites de defensa del territori per avançar cap a la transició ecosocial. I és que, a diferència de les festes etnohistòriques o etnorurals impulsades al tombant de segle en les quals preval la recreació d’escenes, les trobades com el FESSrural tenen una dimensió reivindicativa que, tot i els esforços, acostuma a quedar diluïda per discursos artificiosos i quimeres, poc avesats a tocar de peus a terra. D’aquesta manera, durant el debat dedicat a les plataformes ciutadanes que defensen una Transició Ecològica Justa, la divisió taxativa entre camp i ciutat fou posada en entredit per un sector important dels participants. En paraules d’un d’ells, “la gent que som de ciutat ho som perquè, fa un parell de generacions, els nostres avis i àvies van haver de sortir del camp per anar a la ciutat”, de forma que, fet i fet, tal com es destacava en un dels cartells elaborats per l’artista Jordi Boldú, instal·lats a Barcelona pel festival TerraTecaTraca, el novembre de 2021, “Som trossos de tros”; és a dir, se sosté la idea que els ascendents camperols del conjunt de la població serien suficients per justificar la pertinença a uns llocs que, per altra part, els hi són aliens. La qüestió, tanmateix, és important ja que, si bé és cert que el món rural no és “el territori” d’una àrea metropolitana –barcelonina–, sinó més aviat una part del territori –català–, la visió majoritària s’entossudeix a idealitzar el camp i a percebre’l com a quelcom a recuperar, la qual cosa emfasitza la mateixa dicotomia que es vol evitar.Ara com ara, el lligam amb el camp i tot allò que hi va associat –sostenibilitat ambiental, social i econòmica– és merament simbòlic, o, segons com, en tant que ridícul, es podria dir que “xava”. No debades, aquest estiu, TV3 ha programat El tros, un concurs reality –uff– en què diverses parelles formades per un ruralita –del sector agroramader– i un urbanita –sense comentaris– competeixen per ser “el millor pagès de Catalunya”. N’hi ha prou de veure les imatges dels capítols recuperables a la plataforma digital 3Cat per no clicar-hi. Perquè “lo tros” no és això, ben al contrari, com bé apuntava al mateix debat del FESSrural Gerard Batalla –activista i agricultor, impulsor de la Plataforma Pobles Vius i membre de l’Assemblea Pagesa–, atesos els estils de vida urbans –implantats arreu del territori–, la divisòria conceptual que opera fal·laçment arran de certa idea de transició, s’interposa a l’hora de combatre una realitat adversa. Sí, el país està dividit i, talment als dominis lingüístics del català, el bloc oriental –format per les regions de Barcelona i Girona, i una part de la de Tarragona– permet l’explotació material del bloc occidental –que va de les Terres de l’Ebre, passant per Ponent, fins al Pirineu lleidatà–, el qual, a la pràctica, es troba al servei del règim. Això sí, el FESSrural va ser tot un èxit d’assistència. I després, cadascú a casa seva. L’elefant, però, continua estant a l’habitació de tots.