Medusa

Arribem quasi a l’equador de l’estiu i no podria deixar de mencionar un plaer que indubtablement va lligat a la calor: la platja. Mai estat gaire amant d’anar-hi però sí de veure la mar. La calma que transmet, les postes de sol que regala.. I no em deixa de meravellar com Cristòfol Colom mirant a l’horitzó va endevinar que la Terra no era plana. A més, la platja té diferents fases vivencials en funció de la nostra edat. La platja i les seves conseqüències canvien molt en funció de si som un nen, un pare o una parella que aprofita les primeres hores del dia per caminar a la vora del mar. En aquests moments jo em trobo en la segona fase. I malgrat que cada any diem que serà l’últim, perquè anar a la platja amb nens és sinònim de moltes coses però no de descans, hi tornem any rere any suposo que atrets pel magnetisme i la diversió que suposa per als petits. Així que aquest any, després d’aconseguir instal·lar-nos amb els para-sols, les tovalloles i la protecció solar, ens endinsem a l’aigua. Tot va bé, fins al moment de sortir, noto una bossa entre les cames. El primer pensament va ser en els incívics que llencen de tot a l’aigua, però una cremor i una fiblada em van fer adonar que no era una bossa, sinó una medusa que m’havia picat. Com si en comptes d’una picada hagués vist una medusa de la mitologia grega, em vaig quedar petrificat. No diré que em va passar la vida pel davant, però quasi. Jo sempre havia tingut por als taurons que podia haver-hi, però mai m’havia picat una medusa. Quan pensava en totes les complicacions i reaccions possibles a la picada, la Pilar, amb una calma terapèutica, em va explicar totes les recomanacions d’actuació, ja que just feia uns dies havia preparat un post sobre aquest tema. Res passa perquè sí. Preocupat per la presència de meduses, vaig alertar el socorrista, que em va respondre que aquests animals són al mar des de fa més de 500 milions d’anys i que les que hi havia en aquella platja eren inofensives. Així que entre conformat i adolorit, vam reprendre l’activitat aquàtica. I en aquell moment, amb el sol caient, penses que potser no està tan malament la fase familiar de platja. I qui sap si l’anècdota de la medusa serà un record d’aquell que explicaran els meus fills als seus.