Parlem una estona d’ideologia

Estem, estic, en un moment transcendental de la vida, social, personal, espiritual i ideològic. Costa definir un sentit i un estat de vida dia a dia. Veus el teu voltant i et planteges moltes coses, el dia a dia ajuda poc. Posar o escoltar qualsevol mitjà de comunicació significa entrar a un munt de notícies si més no alarmants i que anuncien els molts canvis que aventura la història, ja sense entrar en el que és la societat actual i la constant evolució, que sembla que en uns anys serà irreconeixible, amb un estat de pensament que a mi se’m fa difícil no observar-lo perquè, al final, tot el que ens envolta forma part del nostre món.Quan Descartes fa l’afirmació primera d’allò de “penso, per tant existeixo”, situant el pensament al davant de l’existència –error, perquè si no existeixes no pots pensar– ens porta a la realitat, que és no confondre la ideologia amb l’idealisme. Kant diu que és impossible trobar un enllaç entre causa i efecte, ja que aquest enllaç no és més que l’encadenament dels canvis amb el temps, és a dir, que la causa és producte de la causa que produeix l’efecte. Hegel va més enllà quan porta l’idealisme a la política i fa de la voluntat humana l’autèntic esdevenir de la història. És això cert? Chesterton ens diu que és una llàstima que els homes no siguem prou longeus per constatar les idees per les quals tributem el nostre fervor i que amb el temps veiem si són el camí o realment són un error.Estem en una època en què la demagògia impera a nivell mundial, les xarxes socials no ajuden gens a reconèixer la veritat i la desinformació o les fakes són part del nostre dia a dia, un exercici de manipuladors socials han trobat els vehicles per mantenir la gent enganyada i manipulada. Ens lliurem a aquests personatges que sembla que ens ho hagin de solucionar tot, que sempre diuen sí a tot, moltes vegades sense capacitat ni intenció d’executar-la. Això sí, amb la satisfacció i l’ego ben cobert pels seus seguidors, sobretot a les xarxes, en una mena de nou lerrouxisme, tan lligat al populisme i la demagògia. A més, no només els escoltem sinó que els seguim i els adulem.Un altre concepte que m’ha entrat aquests dies és l’oikofòbia, és a dir, odiar la casa on vius. És un altre d’aquells conceptes que et fa pensar i que també et dona llum sobre un futur, que espero que sigui llunyà i que no jo fa dies que dic que serà un final d’una era i el començament d’una altra. Cap novetat, sempre ha passat i continuarà passant amb la història de la humanitat.Estem en una societat en què la forma de viure ha canviat i la gent jove pensa, en general, diferent de les persones de la meva generació. S’han educat diferents, els hem educat diferents a nosaltres. També les noves tecnologies i l’individualisme porten a aquesta forma generalitzada de ser i de viure. Sempre s’imposarà la cultura més vigorosa i la que refermi uns principis més sòlids i humans.Refermem els valors que ens identifiquen, que identifiquen la nostra societat. Els valors de la família, del treball, de l’amistat, de l’esforç. Han de ser l’eix de la nostra vida i de la nostra societat i hem d’estar orgullosos d’on hem nascut, d’on som i de la cultura i els valors que tenim. És el que sosté aquesta societat malgrat els atacs constants que pateix amb els contravalors, la demagògia i l’engany. Val la pena defensar-los per als nostres fills, per als nostres nets i per a les generacions que vindran després. És el que dona sentit a la vida.