Fahent joventuts

Era l’Agost de 1411, i a la nostra ciutat medieval, la comunitat universitària tenia un barri propi, sota la jurisdicció del rector de la Universitat amb una normativa específica per a ells. Però els estudiants no es quedaven només al seu barri. I aquell agost, els paers de Lleida van realitzar la queixa al rector que “molts studiants van per vila sonant e fahent joventuts”. Especialment a la nit. Ja veuen que fa més de 600 anys, els estudiants feien joventuts, que probablement es referien a festa, disbauxa i soroll. Res canvia. Aquesta cita, del Llibre del Consell de la Paheria, me la va fer arribar quan jo era paer de Joventut el professor universitari Joan Busqueta, i parlàvem de les similituds entre les característiques dels joves al llarg del temps. Una forma de veure l’evolució de les diversions dels joves, és molts cops a través de les sèries destinades al públic més jove. I crec que podem veure diferències de la sèrie Joves que emetia TV3 als anys 80, als Compañeros de finals dels 90, Física o Química dels 2000 o recentment la sèrie Élite. Al llarg dels capítols d’aquestes sèries molts cops es fa referència a les experiències i problemes que es troben els joves en el seu dia a dia, com un reflex de la societat. I com res passa perquè sí, jo treballo en un lloc que també és un reflex del que ens envolta i molts cops som sentinella del que passa a la comunitat. Acostumat a veure’n de tots colors, m’he quedat perplex al veure els problemes que tenen els alumnes de Las Encinas, l’institut de la sèrie Élite. Consum de drogues en qualsevol lloc i moment, canvis diaris de parelles, amb tot el que comporta, assetjament a xarxes.. amb una idealització d’aquests comportaments sense conseqüències. És curiós que, a cada època, els adults es queixin dels joves, i pensin que la seva joventut era més innocent quan també generava maldecaps als grans. Però què seria de la joventut si no hi hagués espai per a passar-s’ho bé i actuar sense pensar molts cops en les conseqüències. L’aprenentatge ve després. Si els joves es comportessin com els adults, potser no enyoraríem tant els temps de joventut. Però crec que serà difícil que la generació Z es pugui sorprendre de les joventuts que facin els seus fills.