Presons: l’acord de la vergonya

Ja han passat cinc mesos des de l’assassinat de la Núria a Mas d’Enric, insuficients perquè aquella consellera i aquell secretari reconeguessin els seus errors. Ni tan sols van ser capaços de fer autocrítica. Va ser una gestió farcida d’agressions, amb un increment del 330% en sis anys; d’intents d’assassinat i de silencis còmplices davant d’acusacions gravíssimes per part d’organitzacions subvencionades i privilegiades. Mai un govern havia maltractat d’aquesta manera els seus treballadors. Aquest maltractament es va fer encara més patent en els mesos posteriors a l’assassinat, amb noves agressions gravíssimes. Però la senyora Ubasart i el seu equip van continuar donant respostes delirants. I en un exercici de supèrbia extrema, van votar al Congrés en contra del reconeixement com a agents de l’autoritat als treballadors de presons. En aquesta tessitura no calia negociar res amb qui no estava disposat a rectificar. “De manera que bona part dels nostres interessos, naturalment, és garantir la nostra vida i integritat física. Nosaltres no volem parlar de condicions laborals ni retributives. Nosaltres volem parlar de seguretat. Volem parlar de la nostra integritat física”. Eren declaracions d’un representant ugetista que, abans i ara, subscriuria una part aclaparadora de la plantilla de presons. En la mateixa línia escrivia el sindicat CCOO: “Hem reclamat que no es pot perdre més temps, les mesures urgents s’han d’aplicar ja i no esperar a cap negociació.” No diré res dels sindicats CATAC i CSC, residuals a les presons catalanes i meres comparses. No dubtem de la representativitat de tots aquests sindicats: ser representatiu és important, però encara és més important defensar els treballadors a qui representen.Sota l’artifici d’una vaga general el resultat ha estat profundament decebedor i amb una conselleria que era la gran guanyadora a no cedir ni un mil·límetre en els seus postulats. Tot plegat és una indecència, un acte repugnant concebut d’esquenes als treballadors i treballadores. Si l’acord és inacceptable en les formes, encara és més inacceptable en el fons. Al seu preàmbul, ni una trista referència a la nostra companya Núria. Pel que fa a les pujades salarials, una minoria de l’1% tindrà un augment de 10.100 euros, mentre altres tindran una pujada de 0 euros. Les pujades són del 13% del complement específic, accentuant les diferències entre els llocs de treball: el complement específic de director supera clarament els 40.000 euros anuals, mentre que un company d’oficines no arriba als 12.000 euros. Certament són sindicats amb classe, al premiar els qui cobren més. Aquestes pujades destrossen la conciliació de centenars de companys, amb horaris inacceptables. L’acord és un seguit de declaracions d’intencions, marca molts objectius en terminis de diferent durada, alguns dels quals ja s’han incomplert. En definitiva, res del que els traïdors demanaven, i que la majoria de les plantilles i CSIF demanen. A saber: assumpció de responsabilitats, reconeixement dels treballadors com a agents de l’autoritat, que la nostra professió sigui considerada de risc, prohibició de l’accés als centres d’organitzacions hostils, medicació diluïda, revisió de la circular 2/2017 que regula el règim tancat, transparència en matèria de personal, relació de llocs destinats a segona activitat, carrera administrativa clara i concreta, implementació dels sprays i les pistoles Taser.. en definitiva, recuperar la dignitat i el principi d’autoritat que ens atorga la llei.Durant anys i panys hem suportat una total impunitat per part de determinats sindicats i de l’administració, signant acords amb nocturnitat i traïdoria. En algun cas es va signar en contra del resultat del referèndum convocat. Ara, per evitar donar explicacions, s’ha suprimit el referèndum i qualsevol tipus de consulta. Aquest és l’embolic que es trobarà el nou conseller de Justícia i Qualitat Democràtica: un acord signat per quatre sindicats, uns minuts abans de començar la campanya electoral, en contra del parer de la majoria dels treballadors i treballadores i de CSIF. Confiem que faci net, obri finestres i enceti una nova etapa.