L’Aquelarre: dones i bruixes

Aquest proper cap de setmana, del 30 d’agost a l’1 de setembre se celebra l’Aquelarre a Cervera. Per qui encara no hi hagi anat mai, ho recomano. L’Aquelarre és la festa del foc, la música i les bruixes de les Terres de Ponent. Tot una gran manifestació de la cultura popular. He tingut l’oportunitat d’anar-hi en diverses ocasions i cada any em sorprèn gratament; és tot un goig per als cinc sentits. En aquest sentit, des del PP al Parlament de Catalunya, vetllarem i potenciarem tot allò que forma part de la nostra identitat i patrimoni cultural.L’Aquelarre de Cervera és una de les festes més importants del nostre país i se celebra des de l’any 1978. L’antic carrer de Sant Bernat és conegut com el carreró de les Bruixes i formava part de l’antic call jussà dels segles XII i XIII. Cervera no es va escapar de les anomenades caceres de bruixes i també aquí hi va haver judicis i condemnes contra dones acusades de practicar bruixeria. L’any 1806, una anciana de Biosca, la Baquiol, va ser la darrera dona cremada per ser i practicar bruixeria a Catalunya.Quan ens referim al terme de bruixa sovint ens ve a l’imaginari la imatge d’una dona més aviat lletja, envellida i que fa ús del mal sense escrúpols. També els contes infantils i/o populars han reafirmat aquesta simbologia i han ajudat a fer-ne aquesta construcció social. Catalunya va ser un dels països on es van condemnar més dones per bruixeria. I als Pirineus catalans es van dur a terme moltes caceres de bruixes entre els segles XV i XVII. A les Valls d’Àneu es van celebrar judicis per bruixeria. Va ser en aquest indret on el juny de 1424 es va aprovar la primera llei contra el delicte de bruixeria. Les penes podien anar des del desterrament fins a la mort. Bruixes i bruixots podien ser condemnats a morir, però eren majoritàriament les dones les qui acabaven cremades. Certament, el món de la bruixeria, encara avui en dia, genera certa atracció i també té connotacions polítiques. Sovint aquestes bruixes haurien estat dones valentes que haurien qüestionat certs models de funcionament, les quals també haurien lluitat contra el sistema patriarcal. Si hi havia una condemna, això també servia per confiscar els seus béns patrimonials. Dones i bruixes víctimes de feminicidis.Davant tot aquest escenari, hom creu que han d’haver-hi polítiques transversals, consensuades, que incloguin ponts de diàleg i acords suficientment amplis per posar fre a aquesta xacra social. La postura del PP al Parlament de Catalunya és clara i ferma: tolerància zero davant qualsevol tipus de violència exercida. Malgrat disposem d’un sistema de recursos i serveis expressament dissenyats per protegir a la dona víctima de violència masclista i llurs fills/es, sembla que alguna cosa no acaba de rutllar quan continuem acudint a degotejos constants de minuts de silenci. En l’àmbit de les polítiques públiques, hauríem de reflexionar-hi més, posar una mirada més crítica i revisar el model existent per introduir-hi els canvis i les millores necessàries. Cal treballar més i millor; els polítics tenim el deure i l’obligació de fer-ho. Dona i bruixa.