Quina sort en tenim, dels mestres!

Aquest dijous al vespre, la meva tinent d’alcalde, Esther Teixidó, i jo mateix vàrem ser convidats per l’ajuntament d’Alpicat als actes d’inici de la seva festa major: amb una multitudinària trobada de pubilles i hereus de tot Catalunya i la lectura del pregó.La festa de pubillatge va ser molt lluïda, amb gairebé un centenar de representants de tot el País, fins i tot d’Andorra. Pel que fa al pregó va ser a càrrec de la Dèlia Truco, un mestra d’Alpicat que enguany es jubila, després de gairebé 40 anys dedicats a l’ensenyança.A l’acabar l’acte, en petit comitè, la Dèlia va recordar-nos els 2 anys que va passar a l’Escola St Jaume de la Granja d’Escarp. Recordant sobretot la bona sintonia i acceptació que va tenir amb l’alumnat i, sobretot, amb el professorat d’aleshores: Josep Casals, Jordina Coït, Maria Vidal Massalcoreig, la Maria Antònia Cuchí de Mequinensa...En el seu emocionat parlament, la Dèlia no només va defensar l’escola com una lloc d’aprenentatge i formació d’alumnes, sinó que va demanar la implicació de tota la comunitat educativa, acompanyat dels representants polítics, per enfortir-la amb valors: responsabilitat, esforç, autoestima, tolerància, solidaritat...Finalment va demanar reforçar i potenciar el paper vertebrador, integrador i cohesionador de la llengua catalana a l’escola i a la societat en general. Tal com ella el va gaudir amb 3 anys, quan la seva família va deixar el seu poble natal, Binèfar (Aragó), per traslladar-se a Catalunya en pro d’una vida millor. Per tot plegat, no deixo de pensar en l’encert de l’ajuntament d’Alpicat de la tria de la Dèlia Truco com a pregonera de la Festa Major, no només per la persona i els seus moltíssims anys vocacionals de servei a la comunitat educativa, sinó per tot allò que representa: els mestres són un pilar fonamental pel desenvolupament social, polític i cultural de la nostra canviant i exigent societat.