Terra humida

Aquells que em coneixen saben que passat el 15 d’agost, per a mi ja casi és la castanyada, i en un moment, Nadal. Tot i que, evidentment, falten dies perquè estiguem menjant castanyes i panellets, és una manera de referir-me a la velocitat del temps, que un cop s’acaba l’estiu, s’accentua. I mirant endarrere penses: però si ahir estàvem celebrant la nit de San Joan! Tothom parla de les seves vacances, dels viatges i vicissituds viscudes en aquestes setmanes de calor i de les ganes per tal que arribin les de l’any vinent. Encara queden alguns valents que han treballat tot l’estiu i resignats esperen el seu moment de desconnexió. De forma irreversible, a finals d’agost, els dies s’escurcen i la tornada a la rutina és una realitat. No parlo de tornada a la normalitat, perquè no sé fins a quin punt hem de dir normalitat a la voràgine del dia a dia, les presses i la foscor de l’hivern. Però bé, tornant al principi, crec que hi ha un indicador que el temps ja canvia i que és la justificació per anunciar el canvi de temporada. L’olor de terra humida de molts matins. Quan plou i no fa prou calor perquè la terra s’hagi assecat. I el matí fa una olor molt característica. Suposo que si són matiners sabran de què parlo. No sé si aquesta olor és pròpia de Lleida, que amb la boira dura més temps, però és una manera que té el clima de dir-nos que s’apropa la temporada de grocs i taronges. Quan la sento caminant cap a l’hospital, recordo els estius quan era petit. Quan després de les tempestes de finals d’estiu quedava aquesta olor. I torna el record dels nervis previs a la tornada a l’escola. Uns nervis que ara veig des d’una altra perspectiva quan a casa tots ens preparem per a la tornada a l’escola. De folrar llibres i acabar de comprar tot el material necessari. Són els últims dies d’anar a dormir més tard, d’aixecar-se casi igual d’aviat però sense pressa per acabar-se l’esmorzar. Dels últims gelats. De jugar a l’aire lliure i de les últimes picades de mosquit. De tornar-se a tapar a primera hora del matí. Que les fotos de platja i banyadors de les xarxes socials siguin com les llums de Nadal més enllà del 7 de gener. Comença l’època de la terra humida, què ens tindrà previst el nou curs? Recordin que res passa perquè sí.