L’abandonament d’animals, una tragèdia silenciosa a les nostres carreteres

El 21 de juliol passat es va celebrar el Dia Mundial del Gos, i el 17 d’agost, el Dia Mundial dels Animals Abandonats. A Espanya, cada dia s’abandonen 700 animals, dels quals 98 a Catalunya. Aquestes dades, corresponents a 2023, lamentablement continuen augmentant.El 16 d’agost, vam recórrer 400 km de carretera i, al llarg del trajecte, vam ser testimonis de cinc gossos abandonats. Dos d’ells creuaven la carretera davant nostre; altres dos s’esmunyien per sota de les tanques de l’autovia en diferents punts de l’AP-7, i el cinquè gos, desgraciadament, només vam poder intuir-lo a l’asfalt. És probable que el conductor del vehicle accidentat que una grua i una ambulància estaven atenent ens hauria pogut donar raó d’aquest últim.Els animals, en la seva majoria gossos, són foragitats de les llars on, en la seva innocència, eren feliços. L’arribada de les vacances és sovint el moment en què aquests animals passen a ser considerats una nosa, i són abandonats, de vegades lligats i d’altres lliures, a la carretera. Baixen del vehicle familiar amb la il·lusió de córrer i jugar amb els seus amos, amb els ulls oberts i la cua feliç, però minuts després han perdut de vista la seva família per sempre.Les associacions animalistes, recolzades pels ajuntaments, fan una feina encomiable. L’esforç de les persones que hi participen és ingent, però, per desgràcia, no és suficient. Les protectores també lluiten amb gran voluntat, però no poden abastar-ho tot, i les adopcions d’aquests innocents abandonats són insuficients.És difícil comprendre que algú pugui abandonar el seu fidel company en una carretera, exposant-lo no només al perill sinó també posant en risc la seguretat d’altres persones. Els accidents que resulten de trobar-se amb un animal abandonat poden tenir conseqüències tràgiques, incloent-hi lesions greus i, en el pitjor dels casos, la mort.L’abandonament, a més de demostrar el pitjor de les persones, representa un cost econòmic que suportem entre tots, i un cost emocional per a aquells que estimem els animals. Però els més damnificats són, sens dubte, els petits abandonats i aquells que se’ls poden creuar a les carreteres.La solució passa per l’adopció, el xipatge, l’esterilització, però sobretot per l’educació de les persones. Les associacions animalistes duen a terme campanyes de conscienciació amb totes les eines al seu abast. Mentrestant, a comarques com l’Urgell o el Segrià, disposem de caneres de gestió pública, un servei municipal mancomunat a través del Consell Comarcal, que depèn de les aportacions dels ajuntaments i de les desitjades adopcions. Aquests centres, malgrat els esforços, sempre estan deficitaris, però compten amb personal la dedicació del qual mai podrà ser prou valorada.En aquestes instal·lacions esperen trobar una família a qui oferir la seva fidelitat i companyia alguns dels que han tingut la sort de ser rescatats a temps. A Instagram, a @segriacaac, trobareu una colla d’amics esperant per entrar a les vostres vides amb el compromís mutu de la fidelitat.Com deia Mahatma Gandhi: “La grandesa d’una nació i el seu progrés moral es poden jutjar per la manera com tracta els seus animals.” Si volem ser una societat justa i empàtica, hem de començar per protegir els més vulnerables.