SEGRE

FRANCESC CLOSA SALINAS

140 anys de servei dels claretians a Lleida

Historiador, investigador a la Udl i la URV

Creado:

Actualizado:

Aquest proppassat mes d’agost els pares claretians han tancat la seva casa i l’atenció pastoral de la parròquia que regentaven al barri de Balàfia. És el resultat de la manca de vocacions i de relleu generacional en què s’han vist immerses molts ordes religiosos en les darreres dècades. Tanmateix, ha deixat en les nostres contrades innombrables petjades al llarg d’una dilatada vida de quasi 140 anys. La primera presència a Lleida es remunta al 1885 quan els claretians instauraven la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria. Era un dels dos ordes que el bagesenc Antoni Maria Claret, arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor de la reina Isabel II, llegà a la història. La incipient comunitat realitzà des de l’edifici que tenia al carrer la Palma –on també s’ubicava el centre parroquial de sant Pau– una fèrtil tasca adreçada a l’evangelització catòlica, especialment dels infants i dels joves. L’inici de la davallada de vocacions sumada al creixement de Lleida a partir dels anys 50 els portaren a plantejar-se com podien actualitzar el seu servei apostòlic a la ciutadania, quines estratègies havien de resseguir per acomodar-se als canvis que es vivien. L’oportunitat va venir de la mà del bisbe Ramon Malla i la nova demarcació parroquial que realitzà el 1978. El continu creixement de la ciutat, l’aparició de nous barris i l’obertura del nou vial de Ronda, que suposava una nova vertebració de la ciutat, ho requerien. Urgia erigir noves parròquies per donar resposta a les necessitats dels nous veïns/es. Finalment se’n crearen 7. Els claretians decidiren aleshores crear la parròquia de Sant Antoni Maria Claret a Balàfia, una opció quelcom rellevant atès que era una de les poques barriades sense servei religiós directe. Originàriament s’ubicà al carrer mossèn Pelegrí i la inauguració –el 27 d’octubre de 1978– va estar presidida pel bisbe. La conformaven una sala-capella amb capacitat per a 130 persones i 4 petites habitacions. Sota l’estímul i l’aixopluc del pare claretià Xavier Saigi i diversos religiosos, com Jaume Rubió, i laics, com Jordi Català i Josep Pijuan, la parròquia i el barri van viure l’esplendor i la revifalla de la JOC –d’on sorgiren gran part dels membres del grup de joves de l’associació de veïns de Balàfia dels anys 80– així com el creixement i consolidació del grup infantil del MIJAC al llarg dels 90. D’altra banda, la vocació missionera que els caracteritza es plasmà en la forta vinculació mantinguda amb l’ONG Enllaç Solidària, materialitzada en voluntariats, camps de treball al Brasil i apadrinament de nens/es. Altres noms propis, com els claretians Josep Iborra, Jaume Sidera i més recentment Nèmesi Solà, Dion Paskalis i Josep Villarrubias han esdevingut i són elements claus de la irradiació evangeiltzadora al barri. De fet, des de l’any 2006, com a conseqüència del nou creixement urbanístic i demogràfic del barri, optaren per promoure i impulsar un nou centre parroquial més ampli. Gràcies a les donacions dels feligresos el projecte reeixí a la cruïlla entre els carrers Penedès i Vic. Des d’allí els diversos grups que el formen –ACO, Càritas, Litúrgia, MIJAC, la penya de l’aplec Kina Kreu i la preparació de la catequesi– han continuat treballant per l’acompanyament pastoral de la feligresia. Balàfia i Lleida perd un actiu important, un orde que va saber mobilitzar els infants, la joventut i la ciutadania en general en uns temps adversos, els de la transició. Mitjançant un compromís ferm i decidit cercaren la millora social dels seus habitants enfortint i consolidant la tríada relacional entre parròquia, moviment veïnal i barri.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking