11 de Setembre a Lleida

La Diada Nacional d’enguany, descentralitzada en cinc ciutats de Catalunya sota el lema Tornem als carrers i organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana amb el suport d’Òmnium Cultural, AMI, Consell per la República, Intersindical i CIEMEN, ens dona la possibilitat des de Lleida estant d’afirmar-nos com a poble, com a nació, que fa mil anys va esclatar com una marca independent que la diferencia de l’entorn i que malgrat tota mena d’obstacles s’ha consolidat amb una llengua pròpia també filla del llatí i una cultura singular i diferent del seu entorn i que de fa centúries està resistint un seguit ininterromput d’assetjaments del seu entorn tant si els veïns protagonistes tenen monarquies, com dictadures, repúbliques o democràcies clamorosament millorables. I és que aquest 11 de Setembre hi podem assistir a prop de casa o amb mínims desplaçaments des de les comarques properes amb les quals, plegats, ens configurem com el Ponent de Catalunya, territori lluitador i pioner en fer brollar vida i riquesa d’unes terres pobres i seques gràcies a la visió, tenacitat i sovint ruïna personal de diverses generacions de pioners, fins a aconseguir capgirar espais erms per mitjà d’aquesta aigua que travessa planes i turons per fer emergir prosperitat i futur. Però aquests fruits aconseguits dia a dia amb tant d’esforç per la pagesia i per la resta de sectors productius, alguns d’ells pioners de Catalunya, veiem com trontollen per l’increment de famílies desnonades i creixement de la pobresa en molts sectors. I en aquest endarreriment i regressió influeixen errors i mancances pròpies però molt especialment també per l’espoli del sistema impositiu espanyol que relega la nostra nacionalitat a la catorzena en el finançament quan som la tercera que més aportem a les arques de l’Estat. Ens acompanyen en l’espoli les altres comunitats amb les quals compartim el català mentre que de cada deu euros amb què l’Estat finança la comunitat de Madrid tres els destinen a rebaixar impostos autonòmics als més rics, impostos que fins a un total de disset sí que paguem religiosament els catalans al Govern de Catalunya. El tema és tan exagerat que fins i tot el diari del senyor Comte publicava fa pocs dies que des del 27 d’octubre de 2017 les xifres de l’espoli pugen a 123.000 M€ a Catalunya, 56.894 M€ al País Valencià i 26.052 M€ a les Illes. També ens confirmen que l’any passat el grau d’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya va ser del 45% i de 212% a la Comunitat de Madrid, però per fi el flamant ministre de Transportes y Movilidad Sostenible d’Espanya, Sr. Óscar Puente, ja ha trobat la causa que origina que Catalunya tingui el 50% d’incidències en rodalies quan només té el 25% de la xarxa total: la culpa és dels Mossos d’Esquadra perquè no vigilen prou! Ja era hora, però per fi s’ha resolt el problema. I molts ens temem que el plat únic de gat per llebre que s’ha acordat es tornarà a repetir de manera que la clàusula de solidaritat de Catalunya cap a les a altres Comunitats Autònomes dins del pacte de finançament especial pactat per ERC amb el govern central ens tornarà a deixar contents, enganyats i escaldats. Per tant i encara que els moments de desencís per tot plegat ens té estabornits, crec que el proper 11 de Setembre hem de fer un esforç i exercir els nostres drets constitucionals de manifestació i protesta pacífica acudint a la convocatòria que tenim a tocar de casa.