Carta oberta en memòria d’Isidro Domínguez

Benvolguts socis, benvolgudes sòcies del Tennis Lleida.M’adreço a vosaltres amb el cor ple de tristesa i de dolor, però també amb un profund agraïment i admiració, en recordar que el soci i amic Isidro Domínguez ens ha deixat.Tant quan va formar part de la nostra primera Junta Directiva durant els primers quatre anys com posteriorment, l’Isidro sempre va demostrar el seu compromís i dedicació, el seu amor incondicional al nostre Club, com a responsable del manteniment, obres i infraestructures. Per ell, el Club Tennis Lleida no era només un lloc per fer esport, era la seva segona llar, la seva família.Sempre amb un somriure, amb una paraula amable, amb un sentit de l’humor i una simpatia que s’encomanaven, i amb una saviesa infinita, la seva generositat no tenia límits. Cada conversa amb ell era un regal, cada consell un tresor. Mai no va negar un favor a ningú, sempre disposat a ajudar qualsevol persona que ho necessités. Ens va demostrar, una vegada rere l’altra, que era un fidel servidor del Club, i ho va fer no només amb paraules, sinó amb fets. Fins i tot en els moments més difícils i durs, quan la malaltia ja li començava a passar factura, l’Isidro seguia implicat, dedicant temps i esforç perquè el nostre Club continués essent un gran espai de convivència i esport per a tothom. Ens has donat una lliçó diària d’humilitat, de responsabilitat i de laboriositat.M’havies dit molts cops que volies saber la veritat i l’abast de la teva malaltia, però tu mai no vas perdre el somriure, la confiança i les ganes de viure, encara que sabies que estaves arribant al final. Vas deixar la teva passió, que era jugar al pàdel, i després el billar, que era la teva vida; els teus amics de la secció et trobaran molt a faltar.De vegades penso que no hem estat suficientment explícits a l’hora de reconèixer la magnitud de la teva dedicació al Club. Per aquest motiu, vull assegurar-me que sàpigues com et valorem i apreciem el teu esforç: els socis i sòcies sempre t’estarem molt agraïts.Fa pocs dies et vaig trucar i em vas prometre que assistiries el 14 de setembre a la Diada Social del Club, amb la inauguració de la Sala Polivalent, una gran obra en què tenies dipositades moltes il·lusions i que ha de servir per millorar el servei de fitnes i el gimnàs, buscant com sempre la salut i el benestar dels socis i sòcies. Ja no podrà ser. Em dol molt que no continuïs amb nosaltres. Però t’asseguro que sempre formaràs part d’aquest Club. El teu record i el teu esperit estaran amb totes les persones que van tenir la sort de conèixer-te. La teva memòria perdurarà per sempre a les parets d’aquesta entitat, a les pistes que vas ajudar a mantenir i al cor de tots aquells que et van estimar i respectar.Isidro, ens has deixat, però el teu llegat i el teu somriure seguiran amb nosaltres. El Club ha perdut un gran soci, però sobretot un gran amic. Ens has ensenyat a viure amb integritat i amb honestedat, a estimar sense reserves i a enfrontar-nos a la vida amb valentia i optimisme. Ens has ensenyat el valor de l’amistat verdadera, aquella que perdura més enllà del temps i de la distància. La teva absència se sent com una ferida oberta, però la teva memòria serà una font de fortalesa i d’inspiració per a tots els qui t’estimem. A la teva família vull dir-los que mai no estaran sols en aquest dolor. Compartim la seva tristesa, però també l’orgull d’haver conegut algú tan excepcional. Sempre seràs un exemple del que significa viure plenament i estimar profundament.Ens acomiadem, amic, però sé que un dia tornarem a retrobar-nos. “Les llàgrimes són paraules que la boca no pot dir ni el cor pot suportar”. “El dolor deixa una marca massa profunda com perquè es vegi, una marca que es queda fora de l’abast de la vista i de la ment”.