Passió per la Fira

La Fira de Lleida ha de brillar. La seva història es remunta al 23 d’agost de l’any 1232, quan el rei Jaume I el Conqueridor atorgà a la ciutat el privilegi de fer una fira anual per Sant Miquel. D’aleshores ençà, la Fira ha experimentat grans canvis amb l’ampliació de la seva activitat, fins a situar-la en el centre de l’activitat firal del País. Ara però, els reptes són majúsculs. La necessitat de modernització esdevé truncada per la manca d’espais i d’instal·lacions obsoletes, i la seva ampliació, més enllà de projectes més ambiciosos, esdevé una necessitat. I aquest és i ha estat un dels objectius de Junts per Catalunya quan vàrem governar durant la passada legislatura, i ho continua sent, ara des de l’oposició. Abans, amb l’impuls de la reforma del Palau de Vidre i apostant per la construcció d’un nou pavelló firal. I ara, marcant les línies estratègiques per a l’impuls econòmic de Lleida a partir de l’acord dels pressupostos 2024 on, entre altres mesures, figurava la construcció d’un nou pavelló, tal com reclama la mateixa Fira des de fa més d’una dècada. Necessitem guanyar superfície d’exposició i ampliar les instal·lacions per poder optar a celebrar-hi més fires i salons. Aquest objectiu d’impulsar econòmicament la ciutat no respon a un interès polític partidari, ni tan sols a una exigència del món empresarial, absolutament compartida, per cert. Aquesta passió per la Fira respon a una visió de ciutat. Una visió en què es conjuguen dos elements cabdals. D’una banda, la nostra identitat agrícola, ancestral, vinculada a la terra i als seus fruits, i l’altra, a una pulsió innovadora, sempre activa i dinàmica que connecti aquesta identitat a un futur de progrés i benestar.Però la Fira també és reputació de la ciutat. Projecció nacional i internacional. És evident que s’han de fer nous plantejaments més ambiciosos, però cal aprofitar el mentrestant. La Fira ha de liderar l’activitat econòmica de la ciutat i, això, no pot esperar, perquè la competitivitat li pot passar factura. Tota la inversió prevista i que es materialitzarà en els propers anys ha de servir per liderar, per convertir-nos de nou en la referència d’un sector estratègic que necessita el nostre compromís permanent. Un compromís que és, a la vegada, un deure amb nosaltres mateixos com a lleidatans i lleidatanes. Una inversió en orgull de ciutat, en valors i en autoexigència. I mai testimoni del conformisme dels que accepten resignats un paper secundari, abdicant de la seva obligació d’imaginar nous horitzons per seguir progressant.La Fira de Lleida ha d’esdevenir l’aparador de tot el que fem i de tot el que som. Sant Miquel i Eurofruit, Municipàlia i Innocàmping, FormaOcupa, Denuvis, Lleidantic - Lleida Retro - Trobada del Disc, Lleida Ocasió, Expotren, Cucalòcum i Cucaesport.. i, molt més. Tot plegat, per posar-nos en valor, per reivindicar-nos en un escenari on guanya qui és capaç de fer la millor aportació. Lleida no pot continuar amb una Fira per al consum intern, sense projecció de futur i d’ambició. I no serà així, si depèn de Junts. No serà així si depèn de mi.