300 anys de Kant, a Lleida

Enguany fa 300 anys del naixement d’Immanuel Kant. Si hem de triar quins són els cinc autors més influents en la història de la filosofia, dos seran diferents per cadascú, però tres, crec, coincidiríem a dir: Plató, Aristòtil i Kant. I en el cas de Kant, coincidiríem a dir que és qui consolida la modernitat, o sigui, la llavor de la contemporaneïtat. Kant sistematitza el gir copernicà en el qual, igual que en astronomia, el Sol passa a ocupar la centralitat del sistema que abans ocupava la Terra; ara amb Kant, i amb la modernitat, qui ocupa la centralitat és el subjecte. És a dir, si les coses se’ns manifesten de color verd, per exemple, això ha de ser o perquè són d’aquest color, el verd, o perquè nosaltres, el subjecte, portem unes ulleres amb el vidre de color verd i fa que les veiem d’aquest color. La modernitat opta per aquesta segona opció. Això canvia absolutament la manera d’explicar i entendre el món i les coses. No totes les cultures han fet aquest gir. Força d’elles continuen pensant que les coses es manifesten tal com les veiem perquè són d’aquesta manera. Llavors, la llibertat no té una centralitat tan rellevant com el nostre món cultural. Per nosaltres, per la filosofia occidental i el món que se’n deriva, la llibertat és condició primera per explicar com veiem les coses. La veritat ho és en la mesura que la descobreix la persona. No vol dir que no hi hagi veritat però ho és en el moment que la persona la fa seva, la descobreix, que la manifesta. En tot això el pensador alemany, Immanuel Kant, té un paper rellevant, cabdal. Celebrar-ne els 300 anys del seu naixement és un excel·lent motiu per repensar-nos a éssers centrals.La centralitat del subjecte és explícita en el resum que ens proposa el mateix Kant del seu pensament. Diu que tota la seva filosofia es pot resumir en contestar una sola pregunta: què és l’ésser humà? Al seu torn, aquesta pregunta es pot dividir en tres subpreguntes. Cadascuna d’aquestes preguntes responen a un tret diferencial de l’ésser humà: el coneixement, l’ètica i la dimensió de l’esperança. Així les tres preguntes són: què puc conèixer?, què he de fer? i què puc esperar? Aquesta darrera pregunta, al seu torn, es pot dividir en dos preguntes: què puc esperar en aquest món? i què puc esperar en un altre món? La voluntat de conèixer ens porta a la creació de la ciència i del pensament. Fins on poden abastar una i altre, la ciència i el pensament? La qüestió de la consciència moral, que no vol dir que sempre fem el que hàgim de fer, ens obliga a contrastar amb l’ètica el que hem fet i poder avaluar-ho moralment. I la dimensió pròpia dels humans de voler anar més enllà i esperar el que no és, o encara no és, ens obra a la política i per tant a la història, i també a la dimensió religiosa. Fins on tenen fonaments les nostres esperances, per exemple, d’un món millor o que la guerra desaparegui?Des de la secció de Filosofia de l’IEI proposem per al primer cap de setmana d’octubre, divendres 4 i dissabte 5, commemorar el 300è aniversari de Kant repassant aquestes 4 preguntes (3+1), i la seva actualitat, de la mà d’experts de primer nivell com els professors Pere Lluís, David Jou, Begoña Roman, Ramon Alcoberro, Josep Olesti, Ramon Camats i Josep Maria Porta. No volem ser extremament acadèmics en les jornades sinó que volem que siguin obertes a tota la ciutadania, a la qual us invitem a venir. Les sessions seran presencials a la seu de l’IEI, però també es podran seguir per streaming i quedaran gravades i penjades a la xarxa. Celebrem que Lleida sigui referent en la commemoració dels 300 anys de Kant.