La banalitat del mal

La rutina: els pilots militars d’Israel reben l’ordre habitual des de fa mesos. S’enlairen i en pocs minuts de vol –tan exigu és el seu territori!– atenyen l’objectiu, bombardegen un hospital i en 5’ més aterren a la base. Han provocat uns altres 25 morts, dotzenes de ferits i una muntanya de ruïnes. Tot normal: no han trobat cap resistència en l’aire. Els seus superiors havien seleccionat l’objectiu a Gaza amb la intel·ligència artificial, que els indicà la probabilitat X que en l’equipament sanitari hi hagués milicians de Hamas. Les víctimes col·laterals, senzillament, no compten. Així de cruel, així de despietada i freda és l’operació diària de l’aviació de guerra d’Israel. Fins ara prop de 40.000 palestins han perdut la vida en aquesta guerra d’extermini, la majoria dones i infants. La rutina mortal. La banalitat del mal, que de forma tan colpidora va descriure Hannah Arendt. No n’hi ha prou amb tallar l’aigua, la llum, el menjar i l’entrada de medecines, en forçar els 2,5 milions de palestins de Gaza a continus desplaçaments cap a indrets teòricament segurs, però també bombardejats. S’han destruït escoles, hospitals, mesquites, carreteres, centrals elèctriques, dipòsits d’aigua i no cal dir centenars de milers d’habitatges, fins a dibuixar la terrible faç del genocidi. Un genocidi premeditat, calculat, executat metòdicament a ulls de tot el món. I al mateix temps s’intensifiquen a Cisjordània les ocupacions il·legals de terrenys, la construcció de nous assentaments jueus, la via lliure a la violència dels colons i les detencions i assassinats indiscriminats. Les preguntes són obligades: ¿Fins quan la societat israeliana tancarà els ulls a l’evidència que el comportament ultra bel·licista del govern de Netanyahu aboca el seu país a la inseguretat permanent davant l’hostilitat dels seus veïns? ¿Quan la comunitat internacional dirà prou a la massacre i obligarà Israel a acceptar l’única sortida possible, la solució dels dos Estats? ¿Quan el principal soci i còmplice d’Israel, els EUA, abandonarà el seu suport incondicional, que tant perjudica la seva imatge internacional, i forçarà a acceptar un alto el foc a un govern que incompleix sistemàticament les resolucions de l’ONU? Ho va escriure Freud, que era jueu: “Per a mi, hauria estat més sensat fundar una pàtria jueva en un territori nou, sense traves històriques, però sé que un punt de vista tan racional mai s’hauria guanyat l’entusiasme de les masses i el suport financer dels rics.”