DANA & Kamala

Avui Als Estats Units se celebren unes eleccions que tenen conseqüències a nivell global. Però és responsabilitat dels americans triar el seu president o presidenta, i qui en major o menor grau en patirà les conseqüències. Qui no voti o qui no participi, no podrà queixar-se si després el governa un delinqüent. Plató deia que el preu de desentendre’s de la política, és ser governat pels pitjors homes. No implicar-se en política té conseqüències. I quan són dolentes, els més perjudicats són els més vulnerables. Li desitjo molta sort a Kamala Harris per a les eleccions d’avui. Ho necessitem tots. Com que res passa perquè sí, aquestes eleccions arriben després del desastre que estan vivint els valencians. Des d’aquí el meu sincer condol a les famílies que han perdut algú, i el suport per aquelles persones que ho han perdut tot. No entenc com en ple 2024, amb la potència i rigor científic de l’AEMET i les possibilitats digitals d’avisar els ciutadans, pugui passar això. I que no tingui conseqüències. Portem mesos en què creix un discurs que promou disminuir la presència de l’Estat a la vida pública, que cal donar llibertat als ciutadans, que cal reduir recursos a hospitals públics deficitaris, eliminar l’UME de València… i de cop arriba una DANA. Aleshores, ens adonem que quan dediquem recursos públics als toros en comptes dels béns públics té conseqüències. I ja no fa gràcia. I com sempre la pitjor part és per al poble. Perquè el poble no el salva el poble, no ens enganyem. El poble quasi sempre el salva “el públic”. Perquè arriba un moment que per molta voluntat i ganes, no s’hi pot fer més. Calen recursos, infraestructures adequades, planificació i arribat el moment, humilitat per demanar ajuda. Especialment si ho has anat desmantellant tot a poc a poc. Perquè aquells que clamen contra l’Estat, i que aplaudien que una presidenta autonòmica planti el president del Govern són els que ara reclamen que l’Estat no els ajuda. Malauradament aprenem a cops. I en aquestes situacions no hi ha pitjor imatge que la guerra del “i tu més”. És el moment d’ajudar-se i anar tots a una. I un cop passi, serà deure dels ciutadans implicar-se per saber què va fallar, principalment perquè si torna a passar els tornarà a afectar a ells.