Recosir, convèncer, construir

“Odio els indiferents. Crec que viure vol dir prendre partit.” Aquesta frase és d’un petit extracte de La Ciutat Futura, revista cultural publicada per Antonio Gramsci l’11 de febrer de 1917. Prendre partit vol dir implicar-se sempre i a tot arreu, vol dir opinar fins i tot quan l’opinió pot resultar incòmoda, vol dir poder defensar amb arguments els propis postulats però també defensar que tothom pugui expressar amb plena llibertat l’opció radicalment contrària i tenir la garantia que la seva visió serà tan valuosa i tan respectada com voldries que ho fos la teva. En la meva trajectòria vital he pres partit en els moments històrics que m’han interpel·lat: la defensa de la universitat pública, el no a la guerra de l’Iraq, el 15M i les marees, l’Estatut, la lluita feminista, el dret a decidir, l’1 d’Octubre.. i la meva militància al socialisme català –som socialistes i catalanistes per les mateixes raons que defensava Josep Pallach– és avui acollida i compartint trajecte i història al partit de Macià i Companys, un partit que camina a les esquenes de gegants des de fa més de 90 anys d’història amb la voluntat inapel·lable de ser una eina útil per al nostre poble.Som a les portes d’un procés congressual d’Esquerra Republicana, que es produeix fruit de l’acumulació de mals resultats electorals en el darrer any i, també, per l’esclat de fets que qüestionen la integritat interna; que han deixat en estat de perplexitat i d’indignació el conjunt de la militància. Ens agradi o no, avui, el debat congressual d’ERC ha superat amb escreix el debat intern i les fronteres del propi partit i –a hores d’ara– en el llarg i ample del territori dels països catalans tothom, d’una manera o altra, se sent interpel·lat a dir-hi la seva.Un debat al meu entendre que porta massa dies obert, un debat al qual li sobra acarnissament públic, li sobra alliçonaments d’experts adversaris, però que li falta dosis de responsabilitat compartida, generositat, empatia, mirada històrica, sentit de pertinença, compromís pel futur i fraternitat.En aquesta nova etapa, restar en silenci, mirar-nos-ho de reüll, o apel·lar a la neutralitat no és una opció. Perquè el silenci quan tot semblava que anava bé és una opció còmoda, però també una opció còmplice. Perquè el retret i el renec quan venen mal dades és l’opció còmoda, però també l’opció còmplice. Perquè construir murs i projectes polítics en base a un exèrcit de vencedors i vençuts, de renovadors i de conservadors, d’íntegres i de corruptes, dels de baix i dels de dalt és tan pervers i tan fal·laç que només embrut el debat de fons, el debat de futur i el debat de l’oportunitat que ha de representar el congrés d’Esquerra.En aquest debat de futur, m’aventuro a proposar els tres reptes que tenim Esquerra davant de la ciutadania i del país sencer. Recosir: el partit i el país, recosir la unitat sobiranista del poble de Catalunya. Convèncer: assumint errors que hem comès i ser capaços d’explicar-nos de manera senzilla, entenedora i clara. Construir: un futur col·lectiu. I cal fer-ho amb la vocació de ser un partit gran, que gestioni tots els debats i les incomoditats, la complexitat i la impuresa, que tingui la mirada ampla i les mans obertes. Que estigui disposat a treballar moltíssim. Això va de reconstruir des de la base. De parlar amb tothom, d’escoltar tothom i de comprometre’ns a no decebre’ls. De recuperar els valors republicans –basats en la llibertat de cada individu i la llibertat de Catalunya i la igualtat de drets i d’oportunitats–; cal recuperar el traçat de la nostra història, la il·lusió i la força. De ser més i de tornar-hi, tornar-hi perseverants, tornar-hi per guanyar. Per guanyar-nos el futur. I per tornar-hi: això va de militància decidim, això va d’Oriol Junqueras; perquè crec que l’Oriol representa els millors valors que tenim per ser una eina política útil. La capacitat de sumar totes les opinions i sensibilitats i projectar un projecte d’unitat. Representa la història coherent del republicanisme i compta amb la visió de futur i el lideratge compartit que necessita el país i el partit.