El Centre Històric de Lleida
Llicenciat en Dret i assessor d’entitats
Em sap greu que el Centre Històric de Lleida, pas natural per pujar a la Seu Vella des de la ciutat, estigui degradat i en males condicions per ser un atractiu turístic, tant del barri antic com de la mateixa Seu Vella.Quasi totes les ciutats han reformat els seus barris antics per aconseguir, entre altres coses, que siguin punts d’atracció turística. A Lleida ciutat, des de fa temps, ja es parlava de rehabilitar el Barri Antic. Ara coneixem també la voluntat i els esforços dels darrers ajuntaments per millorar el barri, així com els projectes que s’han fet o que es volen fer: el Parador Nacional del Roser, edificis de vivers d’empresa com la Casa de la Fusta, Galera, Mercat del Pla, etc. Però no és suficient tot això i cal pensar a fer altres accions perquè el barri antic sigui una zona atractiva turísticament, a part de potenciar les activitats econòmiques, culturals i l’habitatge del barri. Lleida ciutat té poc renom com a ciutat turística per visitar, malgrat els esforços de tots per fer canviar aquesta opinió. La gent de fora coneix els nostres Pirineus (la Vall d’Aran, Aigüestortes, les esglésies romàniques, les pistes d’esquí...) i altres comarques o pobles lleidatans de l’interior que destaquen per alguna atracció singular. Els que som d’aquí, sempre que podem, transmetrem els valors dels punts d’atracció turística que té la ciutat de Lleida, com és la Seu Vella (monument emblemàtic que seria de vital importància que fos declarat patrimoni de la humanitat per atreure més visitants), la canalització del riu Segre, l’arquitectura modernista, la Llotja, l’església de Sant Llorenç, el carrer Major, el Parc natural de la Mitjana, els Museus, la gastronomia, etc. Tots aquests valors turístics de la ciutat no són suficients si no aconseguim tenir el Centre Històric de Lleida reformat, rehabilitat, net i sense delinqüència, ni drogues ni prostitució. Fa unes setmanes un grup de gent de diferents zones del país, que tot sovint fan trobades a diferents ciutats, van venir a Catalunya, però van optar per anar a Girona al considerar-la que era una ciutat més atractiva “turísticament” que Lleida. Els darrers anys Girona ha aconseguit increments importants de visites de turistes i trobades de gent pel fet que la ciutat ha fet accions importants des del punt de vista turístic en la renovació del seu Barri Antic, primer restaurant i pintant les façanes de les cases que donen al costat del riu Onyar, i després rehabilitant i reformant els edificis de tot el barri. Segons deien la gent d’allí “abans al barri antic hi havia prostitució, drogues i delinqüència i ho vàrem treure” i “ara és un barri reformat, rehabilitat, net, amb moltes propostes de bona restauració i gastronomia, on els visitants poden menjar i fer turisme pels llocs i monuments emblemàtics del barri”. Lleida necessita aquest Centre Històric com té Girona i moltes altres ciutats. Imagineu-vos el Barri Antic de Lleida, net, segur, sense guetos de població marginal, rehabilitat, amb nous habitatges dignes, amb nous comerços i noves empreses i amb una restauració atraient. Per fer tot això cal la col·laboració de tots els sectors i estaments de la ciutat, públics i privats. És complicat i no es fa en quatre dies. La voluntat política sempre hi ha estat, però ara cal emprendre de nou els projectes o plans especials que segur estan sobre les taules de les Administracions i abanderar la seva execució. Si Girona té un Barri Antic molt atractiu, per què no ho pot aconseguir la ciutat de Lleida? El Centre Històric té llocs rellevants per visitar, com és la Seu Vella, juntament amb la resta d’edificis i monuments molt interessants que estan dins del perímetre del barri o es troben al costat, com l’església de Sant Llorenç, l’església antiga de Sant Martí, carrers antics com la Panera, la Palma, el carrer Cavallers amb el Parador Nacional i fins a arribar al carrer Major amb la Paeria, la Catedral, l’antic hospital de Santa Maria.. Tots serien molt més visitables si tinguessin un Centre Històric amb un enfocament turístic que generaria altres activitats econòmiques (habitatges, comerç, restauració, vivers d’empresa, etc.) al barri. Així ho han fet altres ciutats, primer netejar i després reformar, respectant sempre els residents que s’adaptin al nou enfocament.