La UdL, compromesa amb el català
Coordinador de Comunicació, Difusió i PremsaUniversitat de Lleida
Tal com assenyalen els estatuts de la Universitat de Lleida i es reflecteix en el nostre Pla de Llengües, la llengua pròpia de la institució és el català, i és la llengua normal d’ús en totes les seues comunicacions i actes. Per tal de reforçar aquesta naturalesa, la UdL duu a terme diferents accions específiques, com, per exemple, la campanya Jo acullo, que té com a objectiu reforçar els mecanismes d’acollida per a les persones (estudiants, professorat o personal tècnic d’administració i serveis) que s’hi incorporen des de fora dels territoris de parla catalana. En aquesta campanya, que inclou accions de formació específica en llengua catalana, es fa èmfasi en l’ús de la llengua com a vehicle per a la cohesió social en l’àmbit universitari. El català és, doncs, la llengua normal d’ús a l’administració de la UdL, i, per tant, també a les biblioteques de la nostra universitat. El personal, que es contracta a través de processos rigorosos i transparents, està amatent al compliment de les seves obligacions com a servei públic adreçat a la ciutadania, i això inclou el respecte a la llengua catalana i la voluntat de servei envers els usuaris que hi van a la cerca d’informació.La biblioteca actua, a més, com a finestra oberta al món, i a través de la seva pàgina web, bid.udl.cat, ofereix la possibilitat de cercar documentació subministrada per proveïdors externs de recursos (bases de dades, llibres-e o revistes-e) que, efectivament, en ocasions es troben en la llengua pròpia del recurs (posem per cas, una base de dades en anglès).No hem pogut constatar cap fonament a les queixes expressades recentment en una carta adreçada a aquest diari per un usuari anònim. Disposem, en tot cas, d’una bústia de reclamacions i propostes sobre els usos i drets lingüístics a la UdL accessible des de la nostra web principal, udl.cat. Les queixes rebudes per les vies establertes i adequadament documentades reben el tracte seriós, serè i ferm alhora, que la ciutadania, la institució i el país es mereixen.