25N

Aquesta setmana s’ha “celebrat” el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones arreu del món. És una data, el 25N, que va establir oficialment les Nacions Unides l’any 1999 per conscienciar sobre les violències masclistes i promoure accions per erradicar-les. A Catalunya, a més, amb l’objectiu d’establir un marc per prevenir, abordar i combatre aquest tipus de violència en totes les seves formes, el moviment feminista ha impulsat una llei pionera a l’Estat (Llei 5/2008), que admet el dret de les dones a posar fi a aquestes vexacions. Tanmateix, com es pot arrencar una cosa que s’engendra i cultiva ininterrompudament?La violència masclista l’hem d’entendre com un conjunt d’arbres que creixen amb les arrels putrefactes. El sòl és ric perquè prové de la mare naturalesa i de la terra fèrtil. Les arrels, però, representen les estructures patriarcals i capitalistes, amb idees que alimenten una visió desigual i subjugadora de les dones i de les quals neixen sempre nous fruits. D’aquests, poc en parlem, però són molt a prop nostre: les estructures institucionals i de poder, les relacions basades en la dominació o en el fal·laç i ben arrelat amor romàntic, els agressors en les seves múltiples formes (pares de família, mossens, professors, amics, companys de feina...). Quan la violència és estructural, si les formes no canvien, els remeis resulten apòsits. Les accions que avui s’estan duent a terme, més que necessàries, malauradament, són peremptòries. Són pa per a avui i fam per a demà.Mentre llegeixo De la rebotiga al carrer. El moviment feminista a Lleida (1975-1989), m’adono del camí que s’ha recorregut i del que falta recórrer. Si l’any 1979 se celebraven les primeres jornades de sexologia a Lleida, en què es plantejava la importància de qüestionar la pornografia, és un fet a lamentar que, gairebé 50 anys més tard, els nostres adolescents s’hagin convertit en la “generació porno”. I com aquest, tants d’altres exemples de podridura que romanen sense resoldre. El llibre, que transcorre dels primers passos del feminisme durant la transició “democràtica” fins a la seva “consolidació” pública, visibilitza aquesta i altres violències estructurals com la prostitució que les dones arrosseguem des de fa mil·lennis.