Parlem de l’oli

La presència del President de la Generalitat en una Fira a Sabadell on es presentaven els olis de Jaén ha suscitat alguns retrets, dient que aquest fet dona relleu a uns olis que competeixen amb els nostres. Al marge que la presència d’autoritats en fires i presentacions de productes sigui un acte de cortesia, que des de Catalunya hem fet en moltes ocasions i que nosaltres també hem rebut en altres indrets; una crítica d’aquest tipus, donat que no vull atribuir-hi mala fe, demostra el desconeixement el sector de l’oli, d’aquells qui afirmen tal cosa. Convé donar algunes dades.Espanya produeix, els anys normals, 1.400.000 Tm d’oli d’oliva, el 80% a Andalusia i bona part a Jaén. Catalunya, els anys bons en produeix unes 34.000 Tm, i no cal dir que els dos darrers, amb la sequera, aquestes produccions s’han quedat en la meitat o menys. La campanya passada unes 16.000 Tm.Els catalans consumim a l’any unes 60.000 Tm d’oli d’oliva. Però les empreses envasadores i comercialitzadores d’oli a Catalunya en venen a l’any, entre el mercat intern i l’exportació, unes 220.000 Tm. Si a Catalunya en produïm de mitjana entre 25 i 30.000 Tm any, d’on ve la resta? Bàsicament d’Andalusia. Si acceptem que una part de l’oli d’oliva produït pels nostres pagesos, per la seva alta qualitat, també es ven fora de Catalunya, amb els olis fets a casa nostra només podem atendre, escassament, un 30% del consum dels catalans.Necessitem importar 200.000 Tm d’oli d’oliva anualment, per complimentar el nostre consum i per mantenir el volum de comercialització i d’exportació que tenen les empreses catalanes d’aquest sector. Per tant, si el nostre oli és el millor que hi ha al mercat i ho és, sobretot perquè disposem de la millor varietat, l’Arbequina, i pel bon fer dels nostres pagesos i dels molins elaboradors, no podem témer cap mena de competència. Pels que creiem i estimem el nostre producte, els olis catalans a Catalunya no tenen competència. I volem que els olis que ens cal importar tinguin els màxims estàndards de qualitat, per tal que no desvaloritzin els nostres.El que necessita el sector són altres mesures. No dependre tant de la climatologia i augmentar la superfície de reg de les nostres plantacions per estabilitzar produccions. Millorar encara més les tècniques de conreu i de recollida, per tal d’abaratir els costos de producció. Elaborar bé el nostre oli. Moldre les olives recent collides, en instal·lacions idònies i moliners professionals, emmagatzematge en les millors condicions. Comercialitzar-lo bé, amb envasos i etiquetats atractius, utilitzar la venda directa i els canals online per arribar a més consumidors. Augmentar la publicitat dirigida a compradors potencials del producte i, sobretot, valorar adequadament el nostre oli, explicant al consumidor el procés de producció, d’elaboració i les seves especials característiques. En definitiva es tracta de diferenciar-lo posant en valor la qualitat, la proximitat i les seves propietats saludables. Si tenim en compte que els humans consumim 100.000.000 de tones d’olis vegetals a l’any i d’aquestes només 3.000.000 Tm són olis d’oliva, és a dir el 3%, l’espai i volum per augmentar-ne el consum és molt gran i, tot coneixent que els hàbits alimentaris són difícils de modificar, la bona imatge de la dieta mediterrània, la recerca d’aliments naturals i saludables i la valoració positiva que aconsegueix l’oli d’oliva entre persones formades i rendes mitjanes, permet albirar un increment del seu consum els propers anys. A Catalunya aquest potencial de creixement també és alt i les nostres empreses, ben valorades en els mercats mundials de l’oli, també tenen expectatives d’incrementar les exportacions. Per tant tenim molts anys per endavant i molt camí a recórrer per augmentar les nostres produccions i intentar autoabastir-nos. Si podem. El sector de l’oli d’oliva de qualitat té futur i els primers que ens ho hem de creure, sense cap temor, som nosaltres. No hi posem dubtes.