SOS centre històric

Res de nou sota el sol. Lleida va a la deriva. Ningú al volant. Pura gestió banal de les casuístiques quotidianes. Necessitem més, molt més, i el centre històric en dona fe. Amb un fil de veu, desesperat, demana auxili, SOS! Perquè passa el temps, passen els anys, i el centre històric de Lleida es deteriora. I ho fa a un ritme preocupant. Decadència, marginalitat, insalubritat i delinqüència. Això és el que queda, i per aquest motiu, ningú s’hi queda.La pregunta és: què hi farem, al centre històric? Millor dit: realment s’hi pot fer alguna cosa, al centre històric? No és una pregunta fàcil, i potser no té resposta. Simplifiquem-ho, doncs. Posem sobre la taula els possibles escenaris, que només són dos: per una banda, si donem la batalla per perduda i no hi fem res, està clar que no hi ha solució; per l’altra banda, si intentem fer-hi alguna cosa, trobarem la manera de revertir aquesta decadència? Potser tampoc. Però.. i si ho intentem? I si ens hi posem, decidits, a retornar el centre històric a la posició que mereix? I si deixem la por enrere i confiem que cada petit esforç pot marcar la diferència? I si?Perquè el centre històric hauria de ser l’ànima de la nostra ciutat. Un mosaic de carrers amb història, amb els seus racons plens d’encant, és un tresor que no podem deixar en l’oblit. Regenerar-lo no és només una necessitat, sinó una oportunitat per tornar-li la seva vitalitat, perquè sigui un espai on les generacions futures també hi trobin bellesa, identitat i esperança. És per això que jo dic que sí, que ho intentem. El centre històric ho mereix. Lleida ho mereix. I hem de tenir en compte que potser no surt bé. Però jo ho vull intentar.Així doncs, què proposo? Com ho intentem? El primer pas essencial és la creació d’un Pla Local Integral. Un pla que haurà de comptar, com no pot ser d’altra manera, amb la participació de tots els sectors implicats: l’Ajuntament, les entitats veïnals, els comerciants, els agents culturals i socials, els propietaris, els cossos de seguretat i serveis municipals, tècnics professionals i tothom que vulgui aportar el seu granet de sorra. Això ho hem de fer entre tots, i serà la base necessària per donar forma a una regeneració efectiva del barri. Aquest és un projecte que es pot posar en marxa immediatament i que marcarà la pauta per a les futures intervencions.Pel que fa a les accions immediates i assolibles, una de les nostres prioritats hauria de ser garantir la neteja i la salubritat dels carrers. És una cosa que tenim a mà i que podem aconseguir amb els recursos actuals de la ciutat, si hi ha voluntat política. Hem d’actuar, de manera decidida, per erradicar la brutícia, les plagues i el mal estat dels espais públics. Això podem, i ho hem de fer, ja, perquè parlem de mesures indispensables per millorar la qualitat de vida dels veïns i la percepció actual del barri. La seguretat és l’altra prioritat inajornable. Incrementar la presència policial a les zones amb més delinqüència i tràfic de drogues és una acció que es pot implementar sense demora. Aquestes patrulles seran clau per restaurar la tranquil·litat i confiança dels veïns del centre i de la resta de lleidatans, fent que el centre històric torni a ser un lloc segur per viure i passejar.Com a pas següent, però igualment assequible, apostaria pel microurbanisme i l’art urbà per transformar espais degradats en llocs de trobada social i culturals. Petites intervencions poden tenir un gran impacte positiu i poden sumar qualitat urbana amb una inversió molt baixa. Un pati buit? Fem una zona verda, un refugi climàtic. Una paret mitgera? Fem murals, jardins verticals o intervencions creatives que animin l’entorn. Fem espais de transformació, racons d’unió i camins de convivència. En definitiva: fem coses.I després? La rehabilitació del patrimoni arquitectònic i el teixit residencial serà l’inici del gran canvi, un cop assolits els objectius anteriors. Un cop garantida la neteja, la seguretat i l’activitat social, caldrà centrar-nos en la rehabilitació d’edificis amb potencial i l’enderroc de les estructures irrecuperables per donar lloc a nous habitatges de qualitat, accessibles i atractius. Això serà clau per transformar definitivament el barri, respectant el valor patrimonial i introduint criteris de sostenibilitat per construir el futur del centre històric.Per acabar, i tornant al principi: i si...? Recuperar el centre històric de Lleida no és només una qüestió de voluntat, sinó de creure en la força col·lectiva per transformar la realitat, perquè només així podrem retornar-li la categoria que mai hauria d’haver perdut.