Els drets socials i la inclusió

L’estat del benestar és el model social que garanteix drets i igualtat d’accés als serveis públics. A Catalunya, el Sistema Català de Serveis Socials és un pilar essencial, però requereix una revisió de la seva cartera de serveis, que inclou recursos, prestacions, activitats i equipaments per a l’atenció social, tant de titularitat pública com privada. Aquesta revisió ha de reajustar-se per atendre les necessitats actuals de la població i anticipar-se a noves demandes emergents.Per dur a terme aquesta millora, el Departament de Drets Socials i Inclusió necessita un pressupost robust. Tot i les proclames de model progressista en polítiques socials, Catalunya segueix sent la comunitat autònoma que menys diners destina a aquests serveis, amb només un 48% del seu pressupost. Això es tradueix en una insuficiència de recursos que afecta sectors vulnerables com la infància, les persones amb discapacitat i la gent gran.Un dels reptes més urgents és la pobresa infantil. A Catalunya, un de cada quatre infants viu per sota del llindar de la pobresa, fet que afecta el seu desenvolupament educatiu i social. La renda garantida de ciutadania, que hauria de ser un suport per a aquests infants, no hi dedica prou atenció. Només un 23,5% dels infants en situació de pobresa extrema en són beneficiaris.I si ens referim a infants i adolescents en situació d’alt risc i/o desemparament, valorem com a mesura idònia, l’impuls a la mesura de l’acolliment familiar, atès que és la llar, l’entorn més adequat per garantir el benestar i desenvolupament integral, atenent l’interès superior de l’infant. Una altra qüestió rellevant és l’emergència habitacional i la pobresa energètica. La Llei aprovada el 2015 pel Parlament per fer front a aquestes necessitats urgents no ha assolit encara tots els seus objectius. Falta desplegar un reglament que permeti regular el protocol de comunicació als serveis socials bàsics per part de les empreses comercialitzadores, per assegurar que s’arriba a tota la població afectada. Actualment, prop de dues terceres parts de la població en risc de pobresa no accedeix al bo social tèrmic. És necessari agilitzar la tramitació per evitar que la burocràcia obstaculitzi l’accés d’aquests consumidors vulnerables.També cal reduir les llargues llistes d’espera per al reconeixement de graus de discapacitat, que actualment superen els sis mesos. Aquest reconeixement és essencial per accedir a ajuts i prestacions del sistema, i la lentitud en el procés esdevé un obstacle per a les persones que més ho necessiten.Catalunya lidera, a més, el rànquing de comunitats autònomes amb més persones que moren en llista d’espera per a ajuts de dependència. Durant el 2023, 34 persones morien cada dia esperant rebre suport. I a les residències per a gent gran, el 59% tenen una llista d’espera de més d’un any, fet que afecta més de 12.000 persones que esperen una plaça pública o concertada.El paper de la gent gran a la societat ha de ser reforçat, amb mesures per prevenir situacions de risc com el maltractament o altres abusos. És essencial establir mesures de protecció immediata en casos de risc per a la integritat física o psíquica de les persones grans, i intervenir davant situacions de solitud no desitjada. En conjunt, hi ha molta feina a fer. Davant els reptes plantejats, el nostre grup parlamentari tenim com a objectiu treballar pel que realment ens importa, amb i per a les persones, amb propostes de millora i solucions reals.