Ernest, et recordem

El passat dijous 21 de novembre es van complir vint-i-quatre anys de l’assassinat d’Ernest Lluch i vint-i-quatre anys després el nostre compromís amb el seu llegat continua intacte. Recordem la seva capacitat de diàleg, la llibertat que desprenia i que defensava, la pau i l’entesa. La seva figura ens recorda que la política ha de ser un instrument que ha d’estar al servei de les persones. Així ens ho va demostrar com a ministre de Sanitat i com una figura molt rellevant en una època no gens fàcil.L’aniversari de la seva mort no és només un dia, serveix per continuar reivindicant-lo. Entre moltes altres coses, ens va ensenyar que el diàleg no és signe de debilitat sinó tot el contrari: que escoltar, parlar i entendre ha de ser motiu d’orgull, i que la política ha d’esdevenir un punt de trobada, siguis del color que siguis. El 21 de novembre de l’any 2000 la seva veu va ser silenciada, però vint-i-quatre anys després aquella veu ens continua parlant amb més força que mai per recordar-nos que els conflictes es poden resoldre sense violència i les diferències, amb arguments. Recordem l’Ernest amb molta tristor, però també amb una gratitud infinita, una gratitud per ensenyar-nos que la pau no és una utopia si aconseguim tractar-nos amb empatia, amb humanitat i amb respecte. Aquest és l’únic camí cap a una societat més justa i solidària. Continua sent un símbol del nostre país, un país que lluita per entendre’s, que no s’agenolla davant del sectarisme ni l’odi i que continua somiant amb una societat on les diferències ens serveixin per acostar-nos i respectar-nos. El seu llegat va ser per nosaltres una lliçó de compromís i d’humanitat. La seva absència ens fa mal, però el seu exemple i la seva ensenyança ens guia encara avui dia. Gràcies per la teva lluita, Ernest, i gràcies pel teu exemple. Et continuem recordant, vint-i-quatre anys després, i també et continuem reivindicant.